Verbs psicològics catalans: el cas d’«agradar» i «interessar»

Autors/ores

  • Carles Royo Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.7203/caplletra.62.9569

Paraules clau:

acusatiu, agent, agradar, català, datiu, estímul, experimentador, interessar, pacient, protoagent, verb psicològic

Resum

Resum: Les característiques semàntiques de l’experimentador, una entitat animada concebible com un protoagent, permeten que habitualment tingui preeminència sintàctica i semàntica en les oracions amb verbs psicològics catalans, i expliquen la flexibilitat d’aquests predicats per adaptar-se als esquemes conceptuals dels parlants. L’experimentador només perdrà aquesta preeminència quan hagi de «competir» amb un agent prototípic dins l’oració, una construcció agentiva coherent amb un experimentador amb cas acusatiu. Els mecanismes oracionals de preeminència semàntica i sintàctica donen raó del règim habitual amb datiu dels verbs interessar i agradar, com també dels contextos específics en què aquests verbs poden presentar-se en acusatiu, tot i que de forma més forçada en el cas del verb agradar.

Paraules clau: acusatiu, agent, agradar, català, datiu, estímul, experimentador, interessar, pacient, protoagent, verb psicològic.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

05.06.2017

Com citar

Royo, C. (2017). Verbs psicològics catalans: el cas d’«agradar» i «interessar». Caplletra. Revista Internacional De Filologia, (62), 65–88. https://doi.org/10.7203/caplletra.62.9569
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    772
  • PDF
    574

Número

Secció

ARTICLES MISCEL·LÀNIA

Metrics

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.