Fraseologia diacrònica: «Vengut és qui us gratarà la tinya» (Curial e Güelfa)

Resum

Aquest article assaja una via metodològica per a la recerca del component fraseològic en diacronia.
Aquesta via recolza en la semàntica i la lexicologia diacròniques, en la història de la cultura i en l’aprofitament
dels corpus digitalitzats i de les dades fornides per la geolingüística i de la lingüística contrastiva. Se centra en
l’estudi de l’origen de la locució «Gratar la tinya a algú» ‘pegar-li’. Mostra el possible origen italià d’aquesta
unitat fraseològica, documentada per primera vegada en el Curial e Güelfa i present també en la traducció
de la Commedia de Dant duta a terme per Andreu Febrer. Això ha exigit analitzar la història, d’una banda,
del verb gratar en català i de la fraseologia que ha generat i, de l’altra, de la locució italiana «Grattare la
tigna a qualcuno». Així mateix, mostra com degué estendre’s en català aquesta locució des dels diccionaris
diacrònics fins a alguns diccionaris i inventaris fraseològics contemporanis i textos literaris actuals.
Paraules clau: fraseologia diacrònica, semàntica i lexicologia diacròniques, contacte de llengües, Curial e
Güelfa, italianismes