El Prat i el Pinar de Castelló de la Plana (1885-1900)
DOI:
https://doi.org/10.7203/CGUV..14465Resum
La aplicación de la desamortización de Madoz a un patrimonio público costero condicionó su posterior evolución paisajística. En efecto, una ley de 1863 exceptuó el Prado y el Pinar del Mar de Castellón de la subasta y venta previstas y, a partir de entonces, la finca quedó inscrita en el Catálogo de los Montes Públicos. El trabajo -basado en el libro de actas del consistorio de Castellón de la Plana analiza la gestión del pinar costero y del prado pantanoso que mantuvo, en buena medida, los usos seculares. Este modelo de aprovechamiento entró en crisis cuando la ciudad de Castellón inició un ambicioso programa de apertura al mar, con la aprobación de las primeras obras del puerto (1882) y de la expansión del barrio marítimo (1892). En este contexto, el Ayuntamiento consiguió en i900 descatalogar el Prado y el Pinar del Mar. A partir de entonces, criterios productivistas e higienistas marcaron la gestión de la marina de Castellón.Descàrregues
Descàrregues
Com citar
-
Resum251
-
PDF (Español)86
Número
Secció
Llicència
Els autors i autores cedeixen a la revista Cuadernos de Geografía de la Universitat de València els drets de reproducció en revistes científiques dels textos publicats. Així mateix, permeten a l'equip de CGUV distribuir aquests continguts, a més de fer-ho en el lloc web de CGUV, en totes aquelles bases de dades científiques en què es trobi indexada aquesta, sempre amb l'objectiu d'assegurar una àmplia distribució dels continguts cedits per les persones autores.
Apostant per un ferm compromís amb les polítiques de continguts en obert i intentant garantir la màxima difusió dels treballs publicats, les persones autores mantenen tots els drets de copyright. Podran reproduir i distribuir les seves obres en altres publicacions. No obstant això, es recomana esmentar en el nou text que aquest ha estat prèviament publicat en CGUV, adjuntant una cita completa a aquest.
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Creative Commons: Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 4.0 Internacional. La llicència completa es pot consultar a Creative Commons.