Les petjades dels sabers femenins a l’alta cuina. Un procés latent de desplaçament i apropiació

Autors/ores

  • Ainoa González Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta

DOI:

https://doi.org/10.7203/acs.45.28996

Paraules clau:

alta cuina, savoir-faire, genealogies femenines, antropologia de l’alimentació

Resum

L’alta cuina i els sabers culinaris dels xefs són elements cada vegada més valorats en la nostra societat. En aquest àmbit la cuina es presenta allunyada del seu sentit domèstic, i pren uns trets concrets: es tracta d’un espai masculinitzat, de distinció, prestigi i reconeixement entre iguals, un espai de professionalitat i d’oci, l’accés al qual i el seu consum són limitats. El saber culinari de la haute cuisine es presenta com a coneixement expert i, aparentment, allunyat del savoir-faire de les dones a les llars. L’estudi, a través d’una metodologia qualitativa, rastreja les fonts, el bagatge i la forma de transmissió dels sabers culinaris dels xefs de l’alta cuina de la Marina Alta (País Valencià). L’anàlisi evidència l’existència de genealogies culinàries domèstiques-femenines sota el pertret dels xefs, així com un procés d’apropiació i desplaçament de sabers domèstics, on queden relegats a un segon pla, invisibilitzats i, en alguns casos, reconeguts de forma simbòlica.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Albertos, N. (2009). Saberes no reconocidos: de la invisibilidad a la universalidad. Emakunde, (76), 36-39. Recuperat el 10 de març de 2018, de: http://www.emakunde.euskadi. eus/sensibilizacion/-/informacion/revistaemakunde/  

 

Alonso, S. (1998). Transmisión y aprendizaje de las prácticas alimentarias en la comarca del Priorat. En Alimentación y Cultura. Actas del Congreso Internacional, 1998, Volumen I, Museo Nacional de Antropología, España (pp. 563-577). Huesca: La Val de Onsera.  

 

Amorós, C. (1987). Espacio de los iguales, espacio de las idénticas. Notas sobre poder y principio de individuación, Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura, (1), pp. 113-128.  

 

Cabré, M. i Ortiz T. (2001) (eds.). Sanadoras, matronas y médicas en Europa. Siglos XIIXX. Barcelona: Icaria. 

 

Carrasco, S. (1992). Antropologia i alimentació. Una proposta per a l’estudi de la cultura alimentaria. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universidad Autónoma de Barcelona.  

 

Chamoux, M. (1987). Nahuas de Huau-chinango. Transformación en una comunidad campesina. México: Ini-cemca.  

 

Chef (2018). Diccionario Laurosse Cocina. Recuperat de: https://laroussecocina. mx/palabra/?s=chef&post_ type=palabra&vista=diccionario  

 

Contreras, J. i Gracia, M. (2005). Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas. Barcelona: Ariel. 

 

 Del Valle, Teresa (1997). Andamios para una nueva ciudad. Lecturas desde la antropología. Madrid: Cátedra.  

 

Gónzalez, I. (1998). La dimensión social de la alimentación: consideraciones metodológicas. Isabel González Turmo. En Alimentación y Cultura. Actas del Congreso Internacional, 1998, Volumen I, Museo Nacional de Antropología, España (pp. 245-257). Huesca: La Val de Onsera.  

 

Goody, J. (1992), Cocina ‘cuisine’ y clase. Estudio de sociología comparada. Barcelona: Gedisa.  

 

Gracia, M. (1996). Paradojas de la alimentación contemporánea. Barcelona: Icaria. -Meah, A. (2013). Gender. En Jackson, P. i Conanx group. Food Words (pp. 88-94). London: Bloomsbury Academic.  

 

Meah, A. (2013). Kitchens. En Jackson, P. i Conanx group. Food Words (pp. 110-115). London: Bloomsbury Academic.  

 

Murillo, S. (1996). El mito de la vida privada: de la entrega al tiempo propio. Madrid: Siglo XXI.  

 

Pareja, A. I Zarraga, K. (2009). Tareas, profesiones y oficios infravalorados. Emakunde, (76), 14- 17. Recuperat el 10 de març de 2018, de: http:// www.emakunde.euskadi.eus/sensibilizacion/-/ informacion/revista-emakunde/  

 

Rigol, A. (2003). Saberes de mujeres: la legitimación del conocimiento masculino. Cultura de los Cuidados Revista de Enfermería y Humanidades, (14), 21-26. Recuperat el 14 de febrer de 2018, de: http://dx.doi.org/10.14198/ cuid.2003.14.04  

 

Solsona, N. (2003). El saber científico de las mujeres. Madrid: Talasa.  

 

Solsona, N. (2009). La química de la cocina, una reflexión para saber que sabemos.. Emakunde, (76), 30-33. Recuperat el 10 de març de 2018, de: http://www.emakunde.euskadi. eus/sensibilizacion/-/informacion/revistaemakunde/ 

Descàrregues

Publicades

2024-06-11

Com citar

González, A. (2024). Les petjades dels sabers femenins a l’alta cuina. Un procés latent de desplaçament i apropiació. Arxius De Ciències Socials, (45). https://doi.org/10.7203/acs.45.28996
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    47
  • PDF (Español)
    12

Número

No 45 (2021)

Secció

Mongràfic

Llicència

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.

Els autors i autores cedixen a la revista Arxius de Ciències Socials de la Universitat de València els drets de reproducció en revistes científiques dels textos publicats. Així mateix, permeten a l'equip d'ACS distribuir estos continguts en totes aquelles bases de dades científiques en la qual es trobe indexada esta, sempre que l'objectiu d'això siga el de contribuir a ampliar la difusió del coneixement científic.

Axius de Ciències Socials aposta fermament per polítiques de distribució de contingut en obert. Els textos publicats en esta revista estan –si no s'indica el contrari– sota una llicència de *Creative *Commons. Les persones autores podran reproduir els seus articles en altres publicacions, esmentant en el nou text que este ha sigut prèviament publicat en *CGUV, adjuntant una cita completa a este.

Metrics

Articles similars

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.