Els pronoms forts en les oracions existencials del català

Resum

En aquest article defenso que la distribució restringida dels pronoms forts en les oracions existencials del català és la conseqüència, no pas de l’Efecte de Definitud, com s’ha assumit de manera habitual, sinó de la combinació de les condicions informatives que imposa l’oració existencial, que requereix que el pivot sigui contrastiu, amb la naturalesa pragmàtica del contrast en les formes pronominals, que impedeix la lectura contrastiva justament en aquesta posició. Es proposa, doncs, que els casos de pivot pronominal necessiten obtenir aquesta lectura contrastiva per mitjans alternatius, especialment mitjançant l’aportació de les partícules només i mateix. Aquesta anàlisi es pot estendre a llengües que respecten l’Efecte de Definitud, com ara l’anglès o el castellà.