Els arguments interns directes dels noms en català: aproximació teoricodescriptiva

Resumen

Resum: Aquest article vol ser un estudi descriptiu dels arguments interns dels noms eventuals en català. Partim de la idea que alguns noms, com els verbs, són predicats, és a dir, expressen eventualitats i seleccionen arguments, als quals assignen uns papers temàtics.

Ens centrem en els arguments interns directes, que habitualment prenen els papers temàtics de tema o pacient i que se solen realitzar com a sintagmes preposicionals encapçalats per de. L’anàlisi de les ocurrències de 105 noms «transitius» al CTILC, però, permet observar que aquesta no és l’única possibilitat de realització d’aquests complements. Així, també poden ser sintagmes preposicionals encapçalats per a, contra, vers, envers o cap a o bé adjectius relacionals. ¿De què depèn, però, aquesta fluctuació? ¿És sistemàtica? ¿Hi ha factors que la condicionen més que uns altres?

En aquest article intentem sistematitzar les diverses possibilitats de realització dels arguments interns directes i il·lustrem com la variació preposicional depèn, bàsicament, de qüestions relacionades amb l’aspecte dels noms, de la valència argumental i, sobretot, de les propietats temàtiques dels arguments en qüestió.

Paraules clau: sintaxi, català, sintagma nominal, estructura argumental, genitiu, datiu.