L'argot propi precís: proposta per a una taxonomia detallada de la terminologia epònima i deònima

Resum

El traductor cientificotècnic acudeix als glossaris i no a l'onomàstica per a resoldre dilemes puntuals. I si bé és cert que no hi ha una correspondència científicament reglada entre la manera de traduir i la naturalesa del terminus technicus, també ho és que –almenys que sapiem– no s'ha intentat establir cap catalogació a aquest efecte en primer lloc per a, en el seu moment, relacionar tots dos. El present treballe resulta d'una investigació que es troba a terme, ja presentada (Calvo 2014a, 2014b, 2015, 2017a, 2017b, 2018) en algunes de les seues facetes. Ací proposem i exemplifiquem una taxonomia del terme tècnic epònim o deònim, vàlida per als seus conjunts principals (geònims i antropònims, a més els subsidiaris ctisònims: els noms de productes, inclosos els noms de marques i d'obres d'art) i, emulant la taxonomia de les ciències biològiques, estipulem fins a setze especificadors, en ordre descendent i ramificat, per a delimitar, amb la major precisió possible, les característiques lingüístiques, referencials i culturals –a les quals s'afig la manera de trasllat, de traducció empíricament observable– per a un sol terme específic o per a l'agrupació dels seus parells.