L’ensenyament-aprenentatge de la competència comunicativa escrita com a competència transversal en els currículums TIC de la UOC

Resum

L’establiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) emfasitza la necessitat d’un aprenentatge basat en competències. Així, atès que els estudiants han d’elaborar textos escrits de gèneres diversos de l’àmbit acadèmic, l’aprenentatge de la competència comunicativa escrita hauria de ser una fita essencial en el currículum universitari de qualsevol disciplina.

D’altra banda, la creixent intervenció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en els processos d’ensenyament-aprenentatge i la irrupció de l’espai virtual com a espai de discussió obliga a redefinir els límits cada vegada més difusos entre la comunicació oral i la comunicació escrita. De fet, les TIC produeixen gèneres discursius molt propers a l’oralitat pel que fa al recurs a mecanismes lingüístics com la dixi, la impersonalització i la cohesió lèxica per repetició. Aquesta situació comporta la necessitat d’establir les fronteres de l’adequació del discurs escrit a l’àmbit acadèmic, que, malgrat les característiques idiosincràtiques de cada especialitat, han de ser essencialment comunes a totes les disciplines.

L’estudi que presentem es basa en l’experiència que ens proporciona la nostra tasca com a consultors o coordinadors de l’assignatura “Competències comunicatives per a professionals de les TIC” en els currículums d’Enginyeria Informàtica i Enginyeria en Telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

En aquest context, el caràcter transversal dels continguts lingüístics stricto sensu, aliens als interessos acadèmics dels estudiants a qui va dirigida l’assignatura, ens obliga a adoptar una metodologia rigorosament escrupolosa amb els pressupòsits de l’enfocament comunicatiu. Així, partint del marc teòric que ens proporciona la lingüística textual, i mitjançant l’anàlisi estadística de la incidència del recurs a la dixi de persona, la impersonalització i la cohesió lèxica per repetició o per reiteració, mostrem l’efectivitat d’un model d’ensenyament de la producció de textos acadèmics que va de l’adequació pragmàtica i la coherència estructural i semàntica a la microestructura lingüística, és a dir, a la cohesió.

L’efectivitat de la nostra experiència docent de la competència comunicativa com a competència transversal és corroborada estadísticament per un nivell d’èxit que se situa al voltant del 80% i pels resultats de l’anàlisi d’una sèrie de variables categòriques sobre el grau de satisfacció dels estudiants.