La Academia y sus cánones lexicográficos y gramaticales: el flujo oscilante de la información

Resum

L'establiment de cànons de redacció d'una entrada o element gramatical –tant en la sèrie completa del diccionari (1780-2001) com en la de gramàtiques (1771-1931) de l'Acadèmia– permet estudiar diacrònicament dos aspectes molt interessants dels processos de gramatització acadèmica: d'una banda, els progressos realitzats per l'Acadèmia en la definició i/o caracterització d'aquests elements i, per un altre –si hi ha hagut recíproc intercanvi d'informació entre ambdues obres–, el moment, manera i abast amb que una va avançar i i va influir sobre l'altra. En aquest sentit, les relacions entre diccionari i gramàtiques també assumeixen la peso de la coherència normativa que d'ells s'espera. En aquest article, a partir de l'estudi del lema com/quin (i derivats), s'han pogut identificar cinc redaccions (cànons) lexicogràfiques diferents i sis gramaticals i s'estableix (i) que fins a 1803 és el diccionari el text que ofereix més informació i que, per tant, exerceix una certa superioritat científica sobre la gramàtica; (ii) que en el període que va de 1803 fins a 1869 podria dir-se que s'existeix una paritat real entre els continguts de l'una i l'altra; i (iii) que a partir de 1869 és segurament el diccionari el text que va a la saga, és a dir, a partir del moment en què la lingüística (i gramàtica) comença a desenvolupar-se com a disciplina científica i, per tant, el diccionari centra la seva funció en la descodificació semàntica.