Integración conceptual y modos de inferencia

Resum

El present article centra la seva atenció a combinar, de manera productiva, algunes de les tesis centrals de l'anàlisi de la metàfora i la metonímia que s'ofereixen en la Teoria de la Rellevància amb altres tesis, relacionades amb les primeres, procedents de la Lingüística Cognitiva. Encara que el Principi de Rellevància subjeu a tota forma de comunicació per mitjà del llenguatge i és un factor motivador de l'existència de metàfores i metonímies, és insuficient per determinar analíticament la naturalesa exacta de les operacions cognitives que tenen lloc durant la producció i comprensió del llenguatge. Així mateix, existeixen factors de restricció, tals com els principis de Invariança Estès i de Correlació, que regulen la manera en què s'usen la metàfora i la metonímia. L'article tracta també el problema de l'estructura emergent en la producció de metàfores. En aquest sentit, proposa una versió modificada de la teoria d'Integració Conceptual. Aquesta versió postula l'existència d'operacions cognitives diverses i defineix el seu paper en la producció d'inferències que es combinen, ajustant-se a certs principis, per produir noves estructures conceptuals. El procés de creació d'aquestes estructures compleix, en tots els seus estadis, amb els requisits de rellevància pel que fa a la seva eficàcia comunicativa, així com amb els principis cognitius ja esmentats com a factors de restricció.