What is Critical Discourse Analysis?

Resum

L'Anàlisi Crítica del Discurs (ACD) no posseeix un marc teòric o una metodologia unitaris. Es considera com una perspectiva compartida que engloba una sèrie d'enfocaments en lloc d'una 'escola'. Històricament, ACD és una evolució des de la Lingüística Crítica desenvolupada a la fi dels 70 per diversos teòrics a la Universitat d'East Anglia (Fowler et al. 1979; Kress & Hodge 1979), seguint la perspectiva funcionalista de Halliday (1978), però ha estat també influenciat per altres teòrics crítics com Foucault, Gramsci, Pêcheux i Habermas.

Segons Halliday (1978), el llenguatge duu a terme tres macro-funcions de manera simultània: la funció ideacional (el llenguatge representa l'experiència que els parlants tenen sobre el món), la funció interpersonal (el llenguatge reflecteix l'experiència de les pròpies actituds i avaluacions dels parlants i estableix una relació entre parlant i el seu interlocutor) i la funció textual. En aquesta última, els parlants produeixen textos que són compresos pels seus interlocutors i, a més, connecten el discurs amb el seu context i el seu co-text.