Morpho-syntactic markedness in Italian from the perspective of CDA

Resum

L’objectiu d’aquest article és mostrar la construcció i la funció de realitzacions marcades –en el sentit de constituents focalitzats – en italià com a mecanisme general i com un mecanisme particular del discurs polític. Després de descriure què s’entén per focus en la gramàtica generativa, en la gramàtica funcional lèxica i en la gramàtica funcional, agafem la teoria de valències com a model lingü.stic teòric que ens permet analitzar la funció del focus en italià. Els constituents focalitzats tractats en aquest estudi són manifestacions d’arguments i modificadors marcats morfosintàcticament els primers com a actants i els darrers, com a circumstants. Concretament, dividim aquestes construccions en quatre grups: 1) focalització mitjançant clàusules clivellades, 2) focalització en construccions passives amb agent explícit, 3) realització marcada d’actants, i 4) especificació de circumstancials. Els discursos de Mussolini serveixen per il·lustrar els exemples corresponents.