Pragmatic boundaries between mitigation and deception: the case of warning and advice in the context of the HIV/AIDS epidemic

Resum

El present article analitza el recurs de la mitigació en la relació metge-pacient i els efectes que se’n deriven en un acte de parla d’advertència. Partint de l’anàlisi de Lakoff & Johnson (1980) sobre el procés cognitiu i selectiu que té lloc en l’ús de les metàfores, veurem que quan la mitigació s’empra per suavitzar un acte de parla es produeix un procés selectiu similar. La mitigació, doncs, s’usa com un mecanisme eufemístic que contribueix a suavitzar connotacions semàntiques rellevants i a destacar-ne d’altres que són més manejables des d’un punt de vista interactiu, malgrat ser semànticament menys rellevants. Argumentem que la mitigació pot alterar la força il·locutiva de l’advertència i canviar-ne la força il·locucionària i la finalitat comunicativa. Si s’hagués concebut com una advertència, s’hauria pogut entendre com una recomanació. També analitzem la diferència entre aquests actes de parla i concloem que, en un context pandèmic, l’efecte de la mitigació no és cortés ni cooperatiu.