La médiation écrite de l’art contemporain: tensions et paradoxes

Resum

Els actors del món de l'art contemporani s'enfronten avui dia a una situació particular. El públic assaboreix poc els llocs, els museus, les exposicions o les publicacions en què la creació contemporània s'exhibeix. Experts, especialistes, universitaris, crítics o professionals de la difusió artística es comuniquen entre si gràcies a una llengua que els és específica. El discurs sobre l'art contemporani té la particularitat següent: igual que les installations o performances que descriu o comenta, s'ha convertit en un argot hermètic. La tasca dels mediadors que intenten familiaritzar a nous tipus de públic amb l'art contemporani és doble: pretenen fer apreciar i estimar les obres d'artistes del nostre temps i tracten de resoldre la tensió que el discurs dels especialistes acreix més que resol. És evident que el gust per l'art contemporani i el descobriment de les obres estan àmpliament subordinats a la comprensió de textos de mediació que prefiguren, acompanyen o reemplacen la seva difusió, i per tant al fet de compartir la llengua d'especialitat que els anima.