El valor dels adjectius demostratius segons les lingüístiques catalana i castellana: problemes i solucions

Autors/ores

  • Abelard Saragossà Alba Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.7203/qfilologia.9.5124

Paraules clau:

sintaxi, semàntica, demostratiu, anàfora

Resum

La concepció díctica dels adjectius demostratius com a "proximitat a l’emissor, proximitat al receptor i separació dels dos" té tantes excepcions com verificacions. Per a superar eixa deficiència, el treball proposa (partint d’autors tradicionals) que el valor bàsic s’estructura partint de l’emissor i amb dos oposicions concatenades. la primera és el lloc que l’emissor considera que l’inclou contra la resta de l’espai; en la segona oposició, l’emissor dividix l’espai excloent segons que hi haja proximitat o llunyania. l’article mostra que, en el valencià popular i en el castellà peninsular, els tres valors díctics s’apliquen a l’anàfora, mentres que els manuals només solen considerar dos graus. Finalment, el treball assenyala de quina manera, partint dels valors objectius, la llengua hauria arribat als usos expressius. també hi ha una secció dedicada a analitzar tractaments, tant tradicionals com moderns.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Abelard Saragossà Alba, Universitat de València

Departament de Filologia Catalana

Descàrregues

Publicades

2005-12-20

Com citar

Saragossà Alba, A. (2005). El valor dels adjectius demostratius segons les lingüístiques catalana i castellana: problemes i solucions. Quaderns De Filologia - Estudis Lingüístics, 9, 199–243. https://doi.org/10.7203/qfilologia.9.5124
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    392
  • PDF (Español)
    219

Metrics

Articles similars

1 2 3 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.