De betilos a piedras de afilar/toque en la Protohistoria del suroeste de la Península Ibérica (siglos IX-III a.C.)
DOI:
https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.56.26981Resum
En el presente artículo se analizan una serie de piezas cilíndricas realizadas en piedra procedentes de los yacimientos protohistóricos del suroeste peninsular de La Joya (Huelva), Paterna del Campo (Huelva), Cancho Roano (Zalamea de la Serena, Badajoz), El Turuñuelo (Guareña, Badajoz) y Tejada la Vieja (Escacena del Campo, Huelva). Estas han sido concebidas por parte de diversos autores como posibles betilos. Sin embargo, carecemos de referencias escritas datadas entre el II y I milenios a.C. que mencionen la existencia de betilos en contextos funerarios y domésticos. Frente a ello, se defiende a partir de numerosos paralelos arqueológicos del área próximo-oriental, mediterránea y centroeuropea que dichas piezas deben ser identificadas como piedras de afilar o de toque, compartiendo con los ejemplares peninsulares su materia, forma, dimensiones o los contextos en los que aparecen.
Descàrregues
Referències
Celestino, S. (2022): Cancho Roano: un santuario tartésico en el Valle del Guadiana, Córdoba.
Haerinck, E.; Overlaet, B. (2010): Luristan Excavation Documents, vol. III. Early Bronze Age Graveyards to the Wast of the Kabir Kuh (Pusht-I Kuh, Luristan), Leuven.
Ježek, M. (2020): Millennia of continuity in the votive behaviour of Europeans. The testimony of tools for determining the value of metal, Archeologické rozhledy LXXII, 311-348. https://doi.org/10.35686/ar.2020.11
Moneo, T. (2003): Religio Iberica: Santuarios, ritos y divinidades, Madrid.
Overlaet, B. (2003): The Early Iron Age in the Pusht-i Kuh, Luristan, Leuven.
Polzer, M. (2014): The Bajo de la Campana Shipwreck and Colonial Trade in Phoenician Spain, Assyria to Iberia at the Dawn of the Classical Age (J. Aruz, S. Graff, Y. Rakic, eds.), New York, 230-242.
Seco Serra, I. (2010): Piedras con alma. El betilismo en el Mundo Antiguo y sus manifestaciones en la Península Ibérica, Sevilla.
Tejera Gaspar, A.; Toscano Pérez, C. (2022): Las tumbas principescas de la Joya, La necrópolis tartésica de La Joya (Huelva). 50 años después (C. Toscano Pérez, A. Tejera Gaspar, eds.), Huelva, 191-225.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum38
-
PDF (Español)41
Número
Secció
Llicència
Licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
Amb la publicació impresa dels treballs, els/les autors/es accepten que el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València pugui permetre la difusió i el lliure accés a través de les adreces electròniques i enllaços de l'editor.
El contingut dels treballs és responsabilitat dels autors/es signants i no expressa la posició ni l'opinió del Consell de Redacció.
Les obres que es publiquen en aquesta revista estan subjectes als següents termes:
1. Els/Les autors/es conservan els drets patrimonials (copyright) de les obres publicades, i afavoreixen i permeten la reutilització de les mateixes sota la llicència indicada en el punt 2.
2. Les obres es publiquen en l'edició electrònica de la revista sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya. Es poden copiar, usar, difondre, transmetre i exposar públicament, sempre que es citi la autoria, la url, i la revista, i no es facin servir per a fins comercials.
3. Els/Les autors/es estan d'acord amb la llicència d'ús utilitzada per la revista, amb les condicions d'auto-arxiu i amb la política d'accés obert.
4. En cas de reutilització de les obres publicades cal esmentar la existència i especificacions de la llicència d'ús a més d'esmentar l'autoria i font original de la publicació.
5. La política editorial de la revista permet que els/les autors/es puguin utilitzar les versions preprint (versió enviada per l'autor), postprint (versió revisada i acceptada) i postprint publicada.