La literatura a la docència mèdica: La importància cabdal de la literatura en la formació dels estudiants de medicina

Autors/ores

  • Josep Eladi Baños Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (Espanya).
  • Elena Guardiola Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.8.10555

Paraules clau:

medicina, literatura, docència mèdica, deshumanització, humanitats

Resum

En els darrers anys ha crescut l’interès per la utilització de la literatura en el context mèdic amb diferents objectius. En primer lloc, fer-ne ús com a instrument pedagògic en estudiants de medicina ha permès millorar competències professionals necessàries però difícils d’assolir en la formació biologista tradicional. En segon lloc, les narracions dels pacients han esdevingut un element de gran interès per comprendre la vivència de les malalties. Finalment, es va reconeixent la utilitat de les obres literàries com a instrument adjuvant en la millora de la qualitat de vida dels pacients. En conclusió, la literatura constitueix un element de gran interès formatiu i pot millorar la relació amb els pacients perquè permet comprendre millor els aspectes emocionals de la seva malaltia.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Josep Eladi Baños, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (Espanya).

Professor titular del Departament de Ciències Experi­mentals i de la Salut. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.

Elena Guardiola, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (Espanya).

Doctora en Medicina. Departament de Ciències Experi­mentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Referències

Baños, J. E. (2003). El valor de la literatura en la formación de los estudiantes de medicina. Educación Médica, 6(2), 93–99. doi: 10.4321/s1575-18132003000200005

Baños, J. E., & Guardiola E. (2015). Utilidad de los textos literarios en la docencia de ciencias de la salud: Ejemplos en cardiología. FEM: Revista de la Fundación Educación Médica, 18(1), 5–14. doi: 10.4321/S2014-98322015000100003

Baños, J. E., & Guardiola, E. (2016). ¿Leer a Tolstói nos hace mejores médicos? Reflexiones en torno a La muerte de Iván Illich. Revista de Medicina y Cine, 12(3), 170–176.

Berthoud, D., & Elderkin, S. (2017). Manual de remedios literarios. Cómo curarnos con libros. Madrid/Barcelona: Siruela/Círculo de Lectores.

Craice de Benedetto, M. A., Gatti, G., & Lima da Costa, D. (2011). La literatura como recurso didáctico en la formación humanista de los estudiantes de medicina. Atención Familiar, 18(3), 59–62. 

Fitzgerald, F. (2015). Medicine: The greatest of humanities. Journal of Pain and Symptom Management, 49(5), 964–966. doi: 10.1016/j.jpainsymman.2014.12.014

Guardiola, E., & Baños, J. E. (2016). «Del médico que no sabe más que medicina…» o la publicación de artículos no médicos en revistas médicas. Revista de Medicina y Cine, 12(4), 193–195.

Hawkins, A. H., & McEntyre, M. D. (2000). Introduction. Teaching literature and medicine: A retrospective and a rationale. En A. H. Hawkins, & M. D. McEntyre (Eds.), Teaching literature and medicine (pp. 1–25). New York: The Modern Language Association. 

Hidalgo, A., & Cantabrana, B. (2017). Efectos terapéuticos de la lectura. Revista de Medicina y Cine, 13(2), 75–88.

Hunter, K. M., Charon, R., & Coulehan, J. L. (1995). The study of the literature in medical education. Academic Medicine, 70(9), 787–794.

Kohan, S. A. (2013). La escritura terapéutica. Claves para escribir la vida y la creación literaria. Barcelona: Alba editorial.

Miller, E., Balmer, D., Hermann, N., Graham, G., & Charon, R. (2014). Sounding narrative medicine: Studying students’ professional identity development at Columbia University College of Physicians and Surgeons. Academic Medicine, 89(2), 335–342.

Nadal, J. (2017). Libroterapia. Leer es vida. Barcelona: Plataforma editorial.

Navarro, F. A. (1999). Viaje al corazón de uno mismo. ¿Por qué demonios escriben tanto los médicos? Madrid: Roche. 

Shapiro, J. (2011). Illness narratives: Reliability, authenticity and the empathic witness. Medical Humanities, 37, 68–72. doi: 10.1136/jmh.2011.007328

Squier, H. A. (2000). Teaching humanities in the undergraduate medical curriculum. In T. Greenhalgh, & B. Hurwitz (Eds.), Narrative based medicine(pp. 128–139). Londres: BMJ Books.

The Lancet (2015). Literature and medicine: Why do we care? The Lancet, 385(9963), 90. doi: 10.1016/S0140-6736(15)60004-6

Young, R. K. (2016). Introducing The Arts and Medicine. JAMA turns another page. JAMA, 316(13), 1365. doi: 10.1001/jama.2016.14822

Descàrregues

Arxius addicionals

Publicades

2018-06-05

Com citar

Baños, J. E., & Guardiola, E. (2018). La literatura a la docència mèdica: La importància cabdal de la literatura en la formació dels estudiants de medicina. Metode Science Studies Jornal, (8), 215–221. https://doi.org/10.7203/metode.8.10555
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2098
  • (Español)
    3
  • PDF
    899

Número

Making science: A multitude of perspectives (2018)

Secció

Narrar la salut. Literatura i medicina

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics