La crisi planetària de l’antropocè: Evolució cultural i canvi ambiental
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.10.12538Paraules clau:
evolució cultural, coevolució, canvi ambiental, construcció de nínxol, valors universalsResum
Vivim una crisi que anomenem antropocè. La força determinant d’aquest període és l’expansió humana per un procés biològic nou, l’evolució cultural, que ens permet una construcció de nínxol d’enorme amplitud, gràcies sobretot a l’increment de l’ús d’energia exosomàtica. L’acceleració és fortíssima i els efectes sobre el complex socioecològic són imprevisibles. El canvi ambiental genera noves pressions selectives sobre les societats humanes que miren d’adaptar-s’hi forçant nous canvis. Creixement demogràfic i millora de condicions de vida amenacen recursos i processos bàsics de suport a la vida. N’estudiem els efectes ecològics, però les causes són socials. La destrucció de biodiversitat i cultures és l’herència del colonialisme que segueix per altres vies o que protagonitzen altres actors. Necessitem missatges universals, no pretendre perpetuar la supremacia occidental i la ideologia de progrés indefinit, sinó un esforç intercultural per consensuar valors universals i generar institucions que s’hi corresponguin.
Descàrregues
Referències
Boyd, R., & Richerson, P. J. (1985). Culture and the evolutionary process. Chicago: University of Chicago Press.
Cavalli-Sforza, L. L., & Feldman, M. W. (1981). Cultural transmission and evolution. Princeton: Princeton University Press.
Conrad, J. (1924). Geography and some explorers. National Geographic, 45(3), 241–274.
Geertz, C. (1988). La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa. (Original work published in 1973).
Haynes, J. (2018, 1 May). Huntington’s «Clash of civilizations» today: Responses and developments. E-International relations. Retrieved from https://www.e-ir.info/2018/05/01/huntingtons-clash-of-civilizations-today-responses-and-developments/
Hernández, J. C. (2017, 12 July). China’s religious revival fuels environmental activism. The New York Times. Retrieved from https://www.nytimes.com/2017/07/12/world/asia/mao-mountain-china-religion-environment.html
Huntington, S. P. (1993/1997). The clash of civilizations and the remaking of world order. New York: Simon & Shuster.
Lewis, S. L., & Maslin, M. A. (2015). Defining the Anthropocene. Nature, 519, 171–180. doi: 10.1038/nature14258
Mesoudi, A. (2015). Cultural evolution: A review of theory, findings and controversies. Evolutionary Biology, 43(4), 481–497. doi: 10.1007/s11692-015-9320-0
Piketty, T. (2014). Capital in the twenty-first century. Cambridge, Massachussets, London: Harvard University Press.
Rivera, J. E. (1989). Carta a Henry Ford. In P. González Rodas, Una carta desconocida [1927]. Revista Universidad de Antioquia, 215.
Rockström, J., Steffen, W., Noone, K., Persson, A., Chapin, F. S., Lambin, E., ... Foley, J. (2009). Planetary boundaries: Exploring the safe operating space for humanitiy. Ecology and Society, 14(2), 32. Retrieved from https://www.ecologyandsociety.org/vol14/iss2/art32/
Salrach, J. M. (2009). La fam al món. Passat i present. Vic: Eumo editorial.
Selin, H. (Ed.). (2003). Nature across cultures: Views of nature and the environament in non-Western cultures. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers.
Serrallonga, J. (2004). Evolució biològica versus evolució cultural: Ecologia i comportament dels primers homínids. In Fundació Alsina i Bofill (Ed.), Dissetè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (pp. 207–233). Barcelona: Fundació Alsina i Bofill. Retrieved from https://taller.iec.cat/cmibllc/fons/17/17.01.022.pdf
UNCTAD. (2017). Population. En UNCTAD, Handbook of statistics 2017 (pp. 60-69). New York: United Nations. Retrieved from https://unctad.org/en/PublicationChapters/tdstat42_FS11_en.pdf
Yale Center for the Study of Globalization. (2004). Global environmentalism hits China. Retrieved from https://yaleglobal.yale.edu/content/global-environmentalism-hits-china
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1806
-
PDF 813
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.