Restos de nuestros primeros pasos: Una visión evolutiva del síndrome supracondiloideo
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.10.15032Paraules clau:
síndrome supracondiloideo, foramen entepicondilar, evolución, primeros tetrápodos, atavismos, órganos vestigialesResum
En este trabajo se ofrece una perspectiva evolutiva del síndrome supracondiloideo, neuropatía compresiva del nervio mediano y/o la arteria braquial de la extremidad anterior que afecta a un porcentaje variable de los individuos adultos de la población humana. Se propone que dicha neuropatía representaría un atavismo del foramen entepicondilar de los mamíferos, revisando la bibliografía más relevante sobre el tema. Se identifica el origen del foramen en los primeros tetrápodos, proponiendo que su función original estaría posiblemente ligada a la innovación evolutiva del plexo braquial cervical. Asimismo, se investiga la subsiguiente evolución del foramen entepicondilar en los amniotas y se discute, en base a la aleatoriedad de su aparición y a la pérdida de funciones originales, la posibilidad de su naturaleza vestigial.
Descàrregues
Referències
Clack, J. A. (2012). Gaining ground: the origin and evolution of tetrapods. Bloomington, IN: Indiana University Press.
Darwin, C. (1871). The descent of man and selection in relation to sex (Vol. 1). London: John Murray.
Fürbringer, M. (1888). Untersuchungen zur Morphologie und Systematik der Vögel: zugleich ein Beitrag zur Anatomie der Stütz- und Bewegungsorgane. Amsterdam: T. van Holkema.
Hall, B. K. (1984). Development mechanisms underlying the formation of atavisms. Biological Reviews of Cambridge Philosophical Society, 59(1), 89–122. doi: 10.1111/j.1469-185X.1984.tb00402.x
Hirasawa, T., & Kuratani, S. (2018). Evolution of the muscular system in tetrapod limbs. Zoological Letters, 4(1), 27. doi: 10.1186/s40851-018-0110-2
Home, E. (1814). Lectures on comparative anatomy (Vol. 1).London: G. and W. Nicol.
Huntington, G. S. (1918). Modern problems of evolution, variation and inheritance in the anatomical part of the medical curriculum. The Anatomical Record, 14(6), 359–445. doi: 10.1002/ar.1090140605
Koo, J. T., & Szabo, R. M. (2004). Compression neuropathies of the median nerve. Journal of the American Society for Surgery of the Hand, 4(3), 156–175. doi: 10.1016/j.jassh.2004.06.007
Landry, S. O., Jr. (1958). The function of the entepicondylar foramen in mammals. The American Midland Naturalist, 60(1), 100–112. doi: 10.2307/2422468
Meckel, J. F. (1825). System der Vergleichenden Anatomie. Band 2, Abt. II. Leipzig: Halle.
Opanova, M. I., & Atkinson, R. (2014). Supracondylar process syndrome: case report and literature review. The Journal of Hand Surgery, 39(6), 1130–1135. doi: 10.1016/j.jhsa. 2014.03.035
Otto, A. (1839). De rariorbus quisbusdam sceleti humani cum animalum sceleto analogis. In De canalis supracondyloidei ossis humeri in homine vestigo. Wrocław: s. e.
Ruge, G. (1884). Beitrage zur Gefasslehre des Menschen. Morphologisches Jahrbuch, 9, 329–388.
Shubin, N. H., & Alberch, P. A. (1986). A morphogenetic approach to the origin and basic organization of the tetrapod limb. Evolutionary Biology, 20, 319–387. doi: 10.1007/978-1-4615-6983-1_6
Smithson, T. R., & Clack, J. A. (2018). A new tetrapod from Romer’s Gap reveals an early adaptation for walking. Earth and Environmental Science Transactions of the Royal Society of Edinburgh, 108(1), 89–97. doi: 10.1017/S1755691018000075
Stromer, E. (1902). Ueber die Bedeutung des Foramen entepicondyloideum und des Trochanter tertius der Saugethiere. Morphologisches Jahrbuch, 29, 553–562.
Struthers, J. (1848). On a peculiarity of the humerus and humeral artery. Monthly Journal of Medical Science, 3(28), 264–267.
Tiedemann, F. (1818). Ueber einem am Oberarmbein bei mehreren gefchwänten Affen vorkommenden Kanal und eine damit in Verbindung ftehende befondere Anordnung der Arterien und Nerven des Arms. Deutches Archiv für die Physiologie, 4, 544–548.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1129
-
PDF 593
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.