Estandardització i ordenació social: Un canvi de perspectiva
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.11.16013Paraules clau:
biologia sintètica, estàndard, infraestructures, ordenació social, responsabilitat
Resum
En aquest article s’examina l’estandardització de la biologia sintètica com a forma de coordinació i ordenació social. Discutisc el tema de l’estandardització explorant què fa possible la creació d’un estàndard i oferisc una explicació basada en les infraestructures; és a dir, els sistemes tècnics i socials que donen suport a l’existència i funcionament d’estàndards acceptats. En explorar el paper de les infraestructures socials, sostinc que els estàndards depenen de l’ordenació social: de les diferents maneres d’ordenar les poblacions en estructures, relacions i jerarquies concretes. Suggerisc que els biòlegs sintètics haurien de desenvolupar una consciència d’aquests ordenaments socials, assumir la responsabilitat de la seua creació i retre comptes per les seues consequ?ències tècniques i socials.
Descàrregues
Referències
Anderson, J. C., Dueber, J. E., Leguia, M., Wu, G. C., Goler, J. A., Arkin, A. P., & Keasling, J. D. (2010). BglBricks: A flexible standard for biological part assembly. Journal of Biological Engineering, 4(1). http://doi.org/10.1186/1754-1611-4-1
Arkin, A. (2008). Setting the standard in synthetic biology. Nature Biotechnology, 26(7), 771–774. http://doi.org/10.1038/nbt0708-771
Barnes, B. (2001). Practice as collective action. In T. Schatzki, K. Knorr Cetina, & E. von Savigny (Eds.), The practice turn in contemporary theory (pp. 17–28). Routledge. http://doi.org/10.4324/9780203977453
Canton, B., Labno, A., & Endy, D. (2008). Refinement and standardization of synthetic biological parts and devices. Nature Biotechnology, 26(7), 787–793. http://doi.org/10.1038/nbt1413
Endy, D., & Arkin, A. (1999). A standard parts list for biological circuitry. Defense Advanced Research Projects Agency.
Frow, E. K. (2013). Making big promises come true? Articulating and realizing the value of synthetic biology. BioSocieties, 8(4), 432–448. http://doi.org/10.1057/biosoc.2013.28
Mutalik, V. K., Guimaraes, J. C., Cambray, G., Lam, C., Christoffersen, M. J., Mai, Q.-A., Tran, A. B., Paull, M., Keasling, J. D., Arkin, A. P., & Endy, D. (2013). Precise and reliable gene expression via standard transcription and translation initiation elements. Nature Methods, 10(4), 354–360. http://doi.org/10.1038/nmeth.2404
Sauro, H. M. (2008). Modularity defined. Molecular Systems Biology, 4(1), 166. http://doi.org/10.1038/msb.2008.3
Schaffer, S. (1999). Late Victorian metrology and its instrumentation: A manufactory of ohms. In M. Biagioli (Ed.), The science studies reader (pp. 457–478). Routledge.
Schyfter, P. (2015). Metrology and varieties of making in synthetic biology. In O. Schlaudt, & L. Huber (Eds.), Standardization in measurement: Philosophical, historical and sociological issues (pp. 25–38). Pickering & Chatto. http://doi.org/10.4324/9781315653648
Vaughan, D. (1996). The Challenger launch decision: Risky technology, culture, and deviance at NASA. The University of Chicago Press. http://doi.org/10.7208/chicago/9780226346960.001.0001
Wenger, E. (1998). Communities of practice: Learning, meaning and identity. Cambridge University Press. http://doi.org/10.1017/CBO9780511803932
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1021
-
PDF 394
-
(Español)6
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.