Zones àrides de Llatinoamèrica: Reptes i oportunitats per a un desenvolupament sostenible

Autors/ores

  • Anahi Ocampo Facultat de Ciències Forestals i de la Conservació de la Naturalesa de la Universitat de Xile (Xile). 
  • América Lutz-Ley Centre d’Estudi del Desenvolupament en El Colegio de Sonora (Mèxic).
  • Adriana Zuñiga Centre Udall d’Estudi en Política Pública de la Universitat d’Arizona (EUA).
  • Claudia Cerda Facultat de Ciències Forestals i de la Conservació de la Naturalesa de la Universitat de Xile (Xile). 
  • Silvana Goirán Facultat Regional San Francisco de la Universitat Tecnològica Nacional (l’Argentina).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.13.21458

Paraules clau:

zones àrides, Llatinoamèrica, aigua, desenvolupament sostenible, justícia ambiental, desertificació

Resum

Les zones àrides de Llatinoamèrica sostenen l’economia dels seus països. No obstant això, la governança i els models econòmics enfocats al curt termini i l’exportació han resultat en injustícia ambiental, desenvolupament no sostenible i promoció de la desertificació. Fer front als desafiaments de desenvolupament en ecosistemes on l’aigua és limitant requereix un enteniment profund de les complexes interaccions socioambientals. En aquest article examinem dues de les activitats econòmiques més importants en zones àrides de Llatinoamèrica: agricultura i mineria, amb casos representatius a l’Argentina, Bolívia, Xile i Mèxic, on s’aprecia la complexitat de les interaccions socioambientals, i on a més el canvi climàtic impacta en la disponibilitat del recurs hídric i resulta en lluites de poder. Exposem també que l’enfocament dels serveis ecosistèmics i la investigació transdisciplinària poden produir models de desenvolupament que beneficien i protegisquen les comunitats ancestrals i els ecosistemes que fan únics aquests territoris.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Anahi Ocampo, Facultat de Ciències Forestals i de la Conservació de la Naturalesa de la Universitat de Xile (Xile). 

Professora assistent de la Facultat de Ciències Forestals i de la Conservació de la Naturalesa de la Universitat de Xile (Xile). Enginyera ambiental i doctora en Ciència de les Terres Àrides (Universitat d’Arizona, EUA). La seua investigació explora la capacitat adaptativa i la integració de coneixements en la gestió de l’aigua i la restauració ecològica. Està interessada en la coproducció de coneixements per a la presa de decisions ambientals.

América Lutz-Ley, Centre d’Estudi del Desenvolupament en El Colegio de Sonora (Mèxic).

Professora titular del Centre d’Estudi del Desenvolupament en El Colegio de Sonora (Mèxic). Experta en ciència política i doctora en Ciències de Recursos de Terres Àrides (Universitat d’Arizona, EUA). La seua investigació s’ha centrat en les interaccions societat-ambient amb èmfasi en l’ús sostenible de recursos hídrics; els impactes socioambientals d’activitats de gran escala, justícia ambiental i ecologia política, i en les dimensions humanes i institucionals de l’adaptació al canvi global.

Adriana Zuñiga, Centre Udall d’Estudi en Política Pública de la Universitat d’Arizona (EUA).

Professora assistent de l’Escola de Geografia, Desenvolupament i Medi Ambient i del Centre Udall d’Estudi en Política Pública de la Universitat d’Arizona (EUA). Arquitecta i doctora en Ciències de Recursos de Terres Àrides (Universitat d’Arizona, EUA). La seua investigació se centra en l’estudi de les interaccions entre la societat i el paisatge en l’entorn urbà, basant-se en teories relacionades amb la justícia ambiental, la resiliència urbana, la seguretat hídrica i la salut pública.

Claudia Cerda, Facultat de Ciències Forestals i de la Conservació de la Naturalesa de la Universitat de Xile (Xile). 

Professora titular de la Facultat de Ciències Forestals i Conservació de la Naturalesa de la Universitat de Xile (Xile).  Enginyera forestal i doctora en Ciències Agronòmiques (Universitat de Gottingen, Alemanya). Les seues principals línies d’investigació són la valoració econòmica i sociocultural de serveis ecosistèmics en diferents sistemes socioecològics al llarg de Xile.

Silvana Goirán, Facultat Regional San Francisco de la Universitat Tecnològica Nacional (l’Argentina).

Ajudant de càtedra de la Facultat Regional San Francisco de la Universitat Tecnològica Nacional (l’Argentina). Enginyera agrònoma i doctora en Ciències Biològiques (Universitat Nacional de Cuyo, l’Argentina). El seu treball i investigació s’han centrat en l’avaluació i en el maneig sostenible d’agroecosistemes de zones àrides i semiàrides, usant teledetecció i anàlisi biofísic.

Referències

Aitken, D., Rivera, D., Godoy-Faúndez, A., & Holzapfel, E. (2016). Water scarcity and the impact of the mining and agricultural sectors in Chile. Sustainability, 2(8), 128. https://doi.org/10.3390/su8020128

Albrecht, T. R., Varady, R. G., Zuniga-Teran, A., Gerlak, A. K., Routson De Grenade, R., Lutz-Ley, A., Martín, F., Megdal, S. B., Meza, F., Ocampo Melgar, D., Pineda, N., Rojas, F., Taboada, R., & Willems, B. (2018). Unraveling transboundary water security in the arid Americas. Water International, 43(8), 1075–1113. https://doi.org/10.1080/02508060.2018.1541583

Barría, P., Sandoval, I. B., Guzman, C., Chadwick, C., Alvarez-Garreton, C., Díaz-Vasconcellos, R., Ocampo-Melgar, A., & Fuster, R. (2021). Water allocation under climate change: A diagnosis of the Chilean system. Elementa: Science of the Anthropocene, 9(1), 00131. https://doi.org/10.1525/elementa.2020.00131

Barzola-Elizagaray, P., & Engelman, A. (2020). La vitivinicultura en Mendoza desde 1990: Entre la globalización y el desarrollo regional. Íconos. Revista de Ciencias Sociales, 66, 191–212. https://doi.org/10.17141/iconos.66.2020.3890

Bauer, C. J. (2004). Siren song: Chilean water law as a model for international reform. Routledge. https://doi.org/10.4324/9781936331062

Bebbington, D. H. (2013). Extraction, inequality and indigenous peoples: Insights from Bolivia. Environmental Science & Policy, 33, 438–446. https://doi.org/10.1016/j.envsci.2012.07.027

Blair, J. (2021). Extractivismo del litio y el problema de la escala: Acción climática global y justicia ambiental local. In R. Morales (Ed.), Salares andinos: Ecología de saberes por la protección de nuestros salares y humedales. Tanti.

Carrasco, A. (2016). A biography of water in Atacama, Chile: Two indigenous community responses to the extractive encroachments of mining. The Journal of Latin American and Caribbean Anthropology, 21(1), 130–150. https://doi.org/10.1111/jlca.12175

Cerda, C., Fuentes, J. P., De La Maza, C. L., Louit, C., & Araos, A. (2018). Assessing visitors’ preferences for ecosystem features in a desert biodiversity hotspot. Environmental Conservation, 45(1), 75–82. https://doi.org/10.1017/S0376892917000200

Díaz-Caravantes, R. E., Duarte Tagles, H., & Durazo- Gálvez, F. M. (2016). Amenazas para la salud en el río Sonora: Análisis exploratorio de la calidad del agua reportada en la base de datos oficial de México. Revista de la Universidad Industrial de Santander. Salud, 48(1), 91–96. https://doi.org/10.18273/revsal.v48n1-2016010

Donoso, G., Blanco, E., Franco, G., & Lira, J. (2016). Water footprints and irrigated agricultural sustainability: The case of Chile. International Journal of Water Resources Development, 32(5), 738–748. https://doi.org/10.1080/07900627.2015.1070710

Garreaud, R. D., Boisier, J. P., Rondanelli, R., Montecinos, A., Sepúlveda, H. H., & Veloso-Aguila, D. (2020). The central Chile mega drought (2010-2018): A climate dynamics perspective. International Journal of Climatology, 40(1), 421–439. https://doi.org/10.1002/joc.6219

Goirán, S. B., Aranibar, J. N., & Gomez, M. L. (2012). Heterogeneous spatial distribution of traditional livestock settlements and their effects on vegetation cover in arid groundwater coupled ecosystems in the Monte Desert (Argentina). Journal of Arid Environments, 87, 188–197. https://doi.org/10.1016/j.jaridenv.2012.07.011

INEGI. (2018). Minería. Instituto Nacional de Estadística, Geografía e Informática. https://www.inegi.org.mx/temas/mineria/

Kitroeff, N. (2020, 16 October). «Es una guerra»: La lucha por el agua estalla en la frontera de México. The New York Times. https://www.nytimes.com/es/2020/10/14/espanol/america-latina/chihuahua-mexico-pago-agua.html

Lutz Ley, A. N. (2020). Minería y seguridad hídrica en el noroeste de México: Un análisis de doble exposición. Región y Sociedad, 32, e1295. https://doi.org/10.22198/rys2020/32/1295

Lutz Ley, A. N., Lee, R. H., Peralta, Y., & Scott, C. A. (2018). Food and water security in North America’s transboundary Sonoran desert: A water-exporting dryland. In T. Allan, B. Bromwich, M. Keulertz, & A. Colman (Eds.), The Oxford handbook of food, water and society (pp. 344–362). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780190669799.001.0001

Mata, C., Malo, J. E., Galaz, J. L., Cadorzo, C., & Lagunas, H. (2016). A three-step approach to minimise the impact of a mining site on vicuña (Vicugna vicugna) and to restore landscape connectivity. Environmental Science and Pollution Research, 23(14), 13626–13636. https://doi.org/10.1007/s11356-016-7047-9

Moffat, K., Boughen, N., Zhang, A., Lacey, J., Fleming, D., & Uribe, K. (2014). Percepciones chilenas hacia la minería: Encuesta a la ciudadanía – Resultados 2014. EP 147205. CSIRO.

Montaña, E., Torres, L. M., Abraham, E. M., Torres, E., & Pastor, G. (2005). Los espacios invisibles. Subordinación, marginalidad y exclusión de los territorios no irrigados en las tierras secas de Mendoza, Argentina. Región y Sociedad, 17(32), 3–32. https://doi.org/10.22198/rys.2005.32.a598

Ocampo-Melgar, A., Sagaris, L., & Gironás, J. (2019). Experiences of voluntary early participation in environmental impact assessments in Chilean mining. Environmental Impact Assessment Review, 74, 43–53. https://doi.org/10.1016/j.eiar.2018.09.004

Oyarzún, J., & Oyarzún, R. (2011). Sustainable development threats, inter-sector conflicts and environmental policy requirements in the arid, mining rich, northern Chile territory. Sustainable Development, 19(4), 263–274. https://doi.org/10.1002/sd.441

Parada, M., González, A., Rojas, C., & Vita, A. (2018). Caracterización del uso actual de la rica-rica (Acantholippia deserticola Phil. Moldenke) y recomendaciones para su manejo sustentable, en la Comuna de San Pedro de Atacama, Región de Antofagasta. Corporación Nacional Forestal, Región de Antofagasta. Facultad de Ciencias Forestales y de la Conservación de la Naturaleza, Universidad de Chile.

Perrault, T. (2014). Participación y poder: La consulta previa y sus descontentos en el sector minero de Bolivia. In B. Göbel & A. Ulloa (Eds.), Extractivismo minero en Colombia y América Latina (pp. 107–136). Universidad Nacional de Colombia.

Varady, R. G., Albrecht, T. R., Staddon, C., Gerlak, A. K., & Zuniga-Teran, A. A. (2021). The water security discourse and its main actors. In J. J. Bogardi, K. D. Wasantha Nandalai, R. R. P. van Nooyen, & A. Bhaduri (Eds.), Handbook of water resources management: Discourses, concepts and examples (pp. 215–252). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-60147-8_8

Vita, A., Serra, M. T., Carmona, R., & Urbina, C. (2006). Estudio etnobotánico y jurídico de hierbas nativas de la comuna de San Pedro de Atacama. (Unpublished report). Universidad de Chile, Facultad de Ciencias Forestales, Facultad de Derecho.

Zuniga-Teran, A. A., Mussetta, P. C., Lutz Ley, A. N., Díaz-Caravantes, R. E., & Gerlak, A. K. (2021). Analyzing water policy impacts on vulnerability: Cases across the rural-urban continuum in the arid Americas. Environmental Development, 38, 100552. https://doi.org/10.1016/j.envdev.2020.100552

Descàrregues

Publicades

2023-02-23

Com citar

Ocampo, A., Lutz-Ley, A., Zuñiga, A., Cerda, C., & Goirán, S. (2023). Zones àrides de Llatinoamèrica: Reptes i oportunitats per a un desenvolupament sostenible. Metode Science Studies Jornal, (13), 33–39. https://doi.org/10.7203/metode.13.21458
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1684
  • PDF
    729

Número

Science. The genesis of ideas (vol. 13, 2023)

Secció

Zones àrides. Oportunitats, reptes i amenaces

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

<< < 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.