Sexe i disseny en els nostres parents evolutius: La percepció de la bellesa en la natura

Autors/ores

  • Tamra C. Mendelson Universitat de la Maryland, Baltimore County (EUA).
  • Michael J. Ryan Universitat de Texas, Austin (EUA).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.13.24202

Paraules clau:

bellesa, neuroestètica, fluïdesa perceptiva, biaix sensorial, selecció sexual

Resum

Des d’un enfocament evolutiu de la bellesa, en aquest text analitzem l’expressió i la percepció de la
bellesa sexual en el regne animal. Els cervells dels animals perceben la bellesa i detecten les característiques
de l’entorn que resulten més rellevants per a la seua supervivència. Al llarg de l’evolució,
els animals amb reproducció sexual han explotat aquest procés de detecció per a maximitzar el seu
atractiu per a l’altre sexe. Habitualment, això ha comportat l’aparició de comportaments i trets de
festeig extrems. Aquests són trets de bellesa sexual. Combinant principis neurocientífics i neuroestètics
moderns amb altres provinents de la biologia evolutiva, tractem d’entendre les bases biològiques
i l’evolució de la bellesa en tots els animals, inclosos nosaltres mateixos.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Tamra C. Mendelson, Universitat de la Maryland, Baltimore County (EUA).

Professora del Departament de Ciències Biològiques de la Universitat de la Maryland, Baltimore County (EUA). La seua investigació se centra en les causes i conseqüències del canvi evolutiu en els sistemes de comunicació. Estudia per què els patrons de coloració dels mascles s’han diversificat tant en les perques i les conseqüències d’aquesta divergència.

Michael J. Ryan, Universitat de Texas, Austin (EUA).

Professor del Departament de Biologia Integrativa de la Universitat de Texas, Austin (EUA). La majoria de la seua investigació s’ha centrat en la selecció natural i la comunicació entre granotes i peixos. Està especialment interessat a integrar el coneixement sobre els mecanismes de comunicació implicats en l’atracció de la parella amb les conseqüències evolutives de la selecció sexual. En 2018, va publicar El gusto por la belleza: Biología de la atracción (Editorial Antoni Bosch).

Referències

Berridge, K. C., & Robinson, T. E. (1998). What is the role of dopamine in reward: Hedonic impact, reward learning, or incentive salience? Brain Research Reviews, 28(3), 309–369. https://doi.org/10.1016/S0165-0173(98)00019-8

Bilger, H. T., Vertosick, E., Vickers, A., Kaczmarek, K., & Prum, R. O. (2021). Higher-order musical temporal structure in bird song. Frontiers in Psychology, 12, 1–11. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2021.629456

Changizi, M. A., Zhang, Q., Ye, H., & Shimojo, S. (2006). The structures of letters and symbols throughout human history are selected to match those found in objects in natural scenes. The American Naturalist, 167(5), E117–E139. https://doi.org/10.1086/502806

Cummings, M. E., & Endler, J. A. (2018). 25 years of sensory drive: The evidence and its watery bias. Current Zoology, 64(4), 471–484. https://doi.org/10.1093/cz/zoy043

Dai, X., Brendl, C. M., & Ariely, D. (2010). Wanting, liking, and preference construction. Emotion, 10(3), 324–334. https://doi.org/10.1037/a0017987

Daniel, M. J., Koffinas, L., & Hughes, K. A. (2019). Habituation underpins preference for mates with novel phenotypes in the guppy. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 286, 20190435. https://doi.org/10.1098/rspb.2019.0435

Darwin, C. (1871). The descent of man and selection in relation to sex. John Murray.

Darwin, C. (1872). The expression of emotions in man and animals. John Murray.

Dong, S., & Clayton, D. F. (2009). Habituation in songbirds. Neurobiology of Learning and Memory, 92(2), 183–188. https://doi.org/10.1016/j.nlm.2008.09.009

Dugatkin, L. A., & Godin, J.-G. J. (1992). Reversal of female mate choice by copying in the guppy (Poecilia reticulata). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 249, 179–184. https://doi.org/10.1098/rspb.1992.0101

Hartshorne, C. (1973). Born to sing. Indiana University Press.

Hoke, K. L., Ryan, M. J., & Wilczynski, W. (2010). Sexually dimorphic sensory gating drives behavioral differences in túngara frogs. Journal of Experimental Biology, 213(20), 3463–3472. https://doi.org/10.1242/jeb.043992

Holzleitner, I. J., Lee, A. J., Hahn, A. C., Kandrik, M., Bovet, J., Renoult, J. P., Simmons, D., Garrod, O., DeBruine, L. M., & Jones, B. C. (2019). Comparing theory-driven and data-driven attractiveness models using images of real women’s faces. Journal of Experimental Psychology. Human Perception and Performance, 45(12), 1589–1595. https://doi.org/10.1037/xhp0000685

Houde, A. E. (1997). Sex, color, and mate choice in guppies. Princeton University Press.

Hulse, S. V., Renoult, J. P., & Mendelson, T. C. (2020). Sexual signaling pattern correlates with habitat pattern in visually ornamented fishes. Nature Communications, 11(1), 1–8. https://doi.org/10.1038/s41467-020-16389-0

Lynch, K. S., & Ryan, M. J. (2020). Understanding the role of incentive salience in sexual decision-making. Integrative and Comparative Biology, 60(3), 712–721. https://doi.org/10.1093/icb/icaa054

Maney, D. L. (2013). The incentive salience of courtship vocalizations: Hormone-mediated 'wanting' in the auditory system. Hearing Research, 305(1), 19–30. https://doi.org/10.1016/j.heares.2013.04.011

Prum, R. O. (2017). The evolution of beauty: How Darwin’s forgotten theory of mate choice shapes the animal world-and us. Doubleday.

Renoult, J. P., Bovet, J., & Raymond, M. (2016). Beauty is in the efficient coding of the beholder. Royal Society Open Science, 3(3), 160027. https://doi.org/10.1098/rsos.160027

Renoult, J. P., & Mendelson, T. C. (2019). Processing bias: Extending sensory drive to include efficacy and efficiency in information processing. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 286(1900), 20190165. https://doi.org/10.1098/rspb.2019.0165

Richards, E. (2017). Darwin and the making of sexual selection. University of Chicago Press.

Rosenthal, G. G. (2017). Mate choice: The evolution of sexual decision making from microbes to humans. Princeton University Press.

Rosenthal, G. G., & Ryan, M. J. (2022). Sexual selection and the ascent of women: Mate choice research since Darwin. Science, 375, eabi6308. https://doi.org/10.1126/science.abi6308

Ryan, M. J. (2018). A taste for the beautiful. Princeton University Press.

Sibeaux, A., Cole, G. L., & Endler, J. A. (2019). The relative importance of local and global visual contrast in mate choice. Animal Behaviour, 154, 143–159. https://doi.org/10.1016/j.anbehav.2019.06.020

Street, S. E., Morgan, T. J. H., Thornton, A., Brown, G. R., Laland, K. N., & Cross, C. P. (2018). Human mate-choice copying is domain-general social learning. Scientific Reports, 8(1), 1715. https://doi.org/10.1038/s41598-018-19770-8

Von Uexküll, J. (2014). Umwelt und Innenwelt der Tiere. Springer-Verlag.

Wilczynski, W., Rand, A. S., & Ryan, M. J. (2001). Evolution of calls and auditory tuning in the Physalaemus pustulosus species group. Brain, Behavior and Evolution, 58(3), 137–151. https://doi.org/10.1159/000047268

Descàrregues

Arxius addicionals

Publicades

2023-02-23

Com citar

Mendelson, T. C., & Ryan, M. J. (2023). Sexe i disseny en els nostres parents evolutius: La percepció de la bellesa en la natura. Metode Science Studies Jornal, (13), 145–151. https://doi.org/10.7203/metode.13.24202
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1199
  • PDF
    669
  • (Español)
    3

Número

Science. The genesis of ideas (vol. 13, 2023)

Secció

Bellesa i natura

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics