Hi ha un forat en la capa d’ozó del teu canvi climàtic? De la cultura científica a la cultura comuna
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.0.4219Paraules clau:
cultura científica, cultura comuna, representació social, canvi climàtic, ozóResum
Vuit de cada deu espanyols pensen que el forat en la capa d’ozó, provocat per l’acció humana, és la clau física causal que explica el canvi climàtic. Aquesta creença, construïda amb elements científics (conceptes, imatges, icones, discursos), és producte de la cultura comuna. Mai la ciència ha establert aquesta connexió. És la capacitat de la cultura comuna per a integrar, segons la seua pròpia epistemologia, els «objectes» científics qui l’ha establerta i difosa fins convertir-la en una creença cultural a escala global. La divergència entre representació social i científica invita a reflexionar sobre la manera com les societats contemporànies interioritzen i remodelen la cultura científica per construir representacions que permeten interpretar la realitat i guiar l’acció (o inhibició) davant d’aquelles amenaces que la ciència mateixa és capaç d’identificar.
Descàrregues
Referències
Arto, M. (2010). El cambio climático narrado por alumnos de educación primaria y secundaria: Propuesta de análisis para dibujos y textos. In M. Junyent, & L. Cano (Coord.), Investigar para avanzar en educación ambiental. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.
Brechin, S. R. (2010). Public opinion: A cross-national view. In C. Lever-Tracy (Ed.), Routledge International Handbook of Climate Change and Society. New York: Routledge Press.
Capstick, S., Whitmarsh, L., Poortinga, W., Pidgeon, N., & Upham, P. (2014). International trends in public perceptions of climate change over the past quarter century. WIREs Climate Change. doi: 10.1002/wcc.321
Leiserowitz, A. A. (2006). American risk perceptions: Is climate change dangerous? Risk Analysis, 5–6, 1433–1442.
Meira, P. A. (2006). Las ideas de la gente sobre el cambio climático. Ciclos: Cuadernos de Comunicación, Educación e Interpretación Ambiental, 18, 5–12.
Meira, P. A., Arto, M., & Montero, P. (2009). La sociedad ante el cambio climático. Conocimientos, valoraciones y comportamientos en la sociedad española. Madrid: Fundación Mapfre.
Meira, P. A., Arto, M., Montero, P., & Heras, F. (2011). La sociedad ante el cambio climático. Conocimientos, valoraciones y comportamientos en la sociedad española. Madrid: Fundación Mapfre.
Meira, P. A., Arto, M., Heras, F., Iglesias, L., Lorenzo, J. J., & Montero, P. (2013). La respuesta de la sociedad española ante el cambio climático. 2013. Madrid: Fundación Mapfre.
Moscovici, S. (1979). El psicoanálisis, su imagen y su público. Buenos Aires: Huemul. (Original published in 1961).
Oreskes, N., & Conway, E. M. (2010). Merchants of doubt. How a handful of scientists obscured the truth on issues from tobacco smoke to global warming. New York: Bloomsbury.
Sperber, D. (2005). Explicar la cultura. Un enfoque naturalista. Madrid: Morata.
Ungar, S. (2000). Knowledge, ignorance and the popular culture: Climate change versus the ozone hole. Public Understanding of Science, 9, 297–312. doi: 10.1088/0963-6625/9/3/306
Ungar, S. (2007). Public scares: Changing the issue culture. In S. C. Moser, & L. Dilling (Eds.), Creating a climate for change. Communicating climate change and facilitating social change. Cambridge: Cambridge University Press.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1762
-
PDF 551
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.