Duelos en prisión: Experiencias de las personas privadas de libertad, perspectivas profesionales y Trabajo Social
DOI:
https://doi.org/10.7203/acs.50.29394
Resum
L'organització i el funcionament dels centres penitenciaris espanyols prioritza el control i la seguretat dels seus interns/as per damunt del tractament psicosocial, la qual cosa pot contribuir al desenvolupament d'un dol patològic en les persones privades de llibertat. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar els dols que experimenten les persones privades de llibertat durant la seua estada a la presó des de la mirada del Treball Social. Per a aconseguir-ho, es va emprar una metodologia qualitativa mitjançant la tècnica d'entrevista semiestructurada a quatre persones privades de llibertat i cinc professionals del sistema penitenciari espanyol. Els resultats van revelar que les persones privades de llibertat experimenten dols interpersonals i intrapersonals, sovint quedant-se en l'etapa d'ira i utilitzant la dissociació com a estratègia per a evitar el procés de dol. El propi entorn penitenciari, marcat per un ambient hipermasculinitzat i irreflexiu i una falta de recursos terapèutics, exacerba aquests dols i malestars, dificultant l'adaptació de les persones privades de llibertat, fomentant dols crònics i repercutint negativament en la seua salut física i mental. L'estudi subratlla la necessitat que el Treball Social en presons adopte un enfocament crític que promoga programes i teràpies sobre el dol, defensant els drets de les persones privades de llibertat i reivindicant el seu paper com a agents transformadors més enllà del mer control institucional.
Descàrregues
Referències
Aguilar, A. (2020). Análisis del clima social percibido por las mujeres en prisión desde una perspectiva feminista. International e-Journal of Criminal Sciences, 8(15), 1-36.
Ballester, A., Bellver, A., y Gil, J. (2008). Duelo: evaluación, diagnóstico y tratamiento. Psicooncología, 5(1), 103-116.
Barreto, P., Pérez., M., y Torre, O. (2021). Detención de duelo complicado. Psicooncología. Revistas Científicas Complutenses, 9(2-3), 355-268. https://doi.org/10.5209/rev_PSIC.2013.v9.n2-3.40902
Bautista, H. y Castillo, J. (2020). Trabajadora/e/s Sociales como sujetos políticos, una apuesta desde la reconceptualización latinoamericana. Azarbe, Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 9, 49-59. https://doi.org/10.6018/azarbe
Bernal, A. y Guzmán, S. (2022). El duelo: más allá de la pérdida de un ser querido. Mediano. Revista colombiana de Salud Mental, 1(2), 32-42. https://doi.org/10.26852/28059107.627
Blackburn, P., Johns, P., y MacAuliffe, D. (2020). Covid-19, Prolonged Grief Disorder and the role of social work. International Social Work, 63(5), 660-664. https://doi.org/10.1177/0020872820941032
Boria, R. (2023). Equinoterapia en población reclusa: una nueva realidad de reinserción social. Indivisa, Boletín de Estudios e Investigación, 23, 75-90. https://doi.org/10.37382/indivisa.vi23.105
Cabodevilla, I. (2007). Las pérdidas y sus duelos. Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 30(3), 163-176.
Caravaca, F., Carrión, J., y Pastor, S. (2018). Síndrome de burnout y satisfacción laboral en profesionales del trabajo social en centros penitenciarios de España. Revista Española de Sanidad Penitenciaria, 20(2), 40-46.
Cochran, J. (2012). The ties that bind or the ties that break: Examing the relationship between visitation and prisoner misconduct. Journal of Criminal Justice, 40(5), 43-440. https://doi.org/10.1016/j.jcrimjus.2012.06.001
Constitución Española (BOE núm. 311, de 29 de diciembre de 1978).
Cortina, M. y Herrán, A. (2008). La educación para la Muerte como ámbito formativo: más allá del duelo. Psicoonlogía, 5(2-3), 409-424.
Cutiño, S. (2015). Algunos datos sobre la realidad del tratamiento en las prisiones españolas. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 17(11), 1-41.
Dotta, R., Mattos, A., y Sordi, S. (2017) ¿Privarlas de libertad es privarlas de salud? Interlocuciones entre género, salud pública y prisión a partir de la experiencia de un equipo de atención básica. Papers, 102(2), 37-371. http:// doi.org/10.5565/rev/papers.2341
Fernández, A., García, A., Marrero, C., Martínez, C., Rodríguez, Martín., y Ruymán, P. (2021) Duelo adaptativo, no adaptativo y continuidad de vínculos. Ene. Revista de Enfermería, 15(1), 1-26.
Finlay, I. y Jones, N. (2000). Unresolved grief in young offenders in prison. British Journal of General Practice, 50(456), 569–570.
Gallizo, M. (2012). Concepción Arenal y la humanización del sistema penitenciario. Pasado, presente y futuro del reto humanista en las prisiones. Acciones E Investigaciones Sociales, 32, 45-49. https://doi.org/10.26754/ojs_ais/ais.201232687
García, J. (2012). Manejo del duelo en atención primaria. Revista Digital de Medicina Psicosomática y Psicoterapia, 2(2), 1-18.
García, O., Huertas, O., y López, R. (2020). Violencia, masculinidad y vulnerabilidad coexistentes en el hábitat carcelario del Cereso Morelos. (México). Via Inveniendi et Idicandi, 16(1), 109-141. https://doi.org/10.15332/19090528.6479
Gitterman, A. y Knight, C. (2019). Non-death loss: grieving for the loss of familiar place and for precious time and associated opportunities. Clinical Social Work Journal, 47, 147-155. https://doi.org/10.1007/s10615-018-0682-5
Gordaliza, A. (2021). Como los cangrejos. A cuarenta años de la Ley Orgánica General Penitenciaria. Norte de Salud Mental, 27(65), 97-106.
Haney, C. (2002). The Psychological Impact of Incarceration: Implications for Post-Prison Adjustment. Department of Health Human Services.
Harvey, J. y Miller, E. (1998). Toward a Psychology of Loss. Phicological Science, 9(6), 429-434. https://doi.org/10.1111/1467-9280.00081
Hunt, K. (2021). Bereavement Behind Bars: Prison and Grieving Process. Prison Service Journal, (254), 17-23.
Jiménez, O., Ramos, N., Salcido. L., y Sánchez, M. (2021). Intervención en duelo y mindfulness. Diversitas. Perspectiva en Psicología, 17 (1). https://doi.org/10.15332/22563067.6537
Johnston, H., Walker, L., y Wilson, M. (2020). ‘It was like an animal in pain’: Institutional thoughtlessness and experiences of bereavement in prison. SageJournals. Criminology and Criminal Justice, 22(1), 150-170. https://doi.org/10.1177/1748895820930755
Kubler, E. (2006). Sobre el duelo y el dolor. Luciérnaga.
Ley 16/2003, de 28 de mayo, de Cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud. (BOE núm. 128, de 9 de mayo de 2003).
Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General Penitenciaria. 25 de Octubre de 1979. (BOE núm. 239, de 5 de Noviembre de 1976).
Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales. (BOE núm. 294, de 6 de Diciembre de 2018).
Liebling, A., y Ludlow, A. (2016). Suicide, distress and the quality of prison life. En Jewkes, Y. Bennett, J. y Crewe, B. (Eds.), Handbook on Prisons, (pp. 224-245). Routledge.
Martínez, L. (2021). El Trabajo Social hoy. En Montalbá, C. (Ed.), Construir el Trabajo Social: evolución y desarrollo de una disciplina, (pp. 79-132). Tirant lo Blanch.
Morse, S., y Wright, K. (2019). Imprisoned Men: Masculinity Variability and Implications for Correctional Programming. Corrections, 7(1), 23-45. https://doi.org/10.1080/23774657.2019.1694854
Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones. (2022). Encuesta sobre Salud y Consumo de Drogas en Población Interna en Instituciones Penitenciarias (ESDIP). Ministerio de Sanidad. https://pnsd.sanidad.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/sistemaInformacion/pdf/2022_ESDIP_Informe.pdf
Pallarés, J. y Utrera, I. (2022). Salud mental y prisión, difícil encaje. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 42(141), 207- 213. https://dx.doi.org/10.4321/s0211-57352022000100013
Perelman, M., y Tufró, M. (2017). Violencia institucional. Tensiones actuales de una categoría política central. Centro de Estudios Legales y Sociales. https://www.cels.org.ar/web/wp-content/uploads/2016/11/Violencia-institucional_Perelman_Tufro.pdf
Pillon, S., Santos, M., Scherer, E., Scherer, N., Scherer, Z., y Souza, J. (2020). Freedom-deprived women: social representations of prison, violence, and their consequences. Revista. Brasileira de Enfermagem, 73(3), 1-9. https://doi.org/10.1590/0034-7167-2018-0781
Real Decreto 190/1996, de 9 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento Penitenciario. (BOE núm. 40, de 15 de febrero de 1996).
Secretaría General de Instituciones Penitenciarias. (2023). Informe general 2022. Ministerio del Interior y Secretaría General Técnica. https://www.interior.gob.es/opencms/pdf/archivos-y-documentacion/documentacion-y-publicaciones/publicaciones-descargables/publicaciones-periodicas/informe-general-de-instituciones-penitenciarias/Informe_General_IIPP_2022_12615039X.pdf
Simpson, J. E. (2013). Grief and loss: A social work perspective. Journal of Loss and Trauma, 18(1), 81-90. https://doi.org/10.1080/15325024.2012.684569
Sliva, S. M., & Samimi, C. (2018). Social work and prison labor: A restorative model. Social Work, 63(2), 153-160. https://doi.org/10.1093/sw/swy009
Sykes, G. (2007). The society of captives: A study of a maximum-security prison. Princeton University Press.
Temiz, R. (2024). Existential Social Work in coping with death and grief. Clinical Social Work Journal, 2024, 1-11. https://doi.org/10.1007/s10615-024-00922-5
Vargas, R. (2003). Duelo y pérdida. Medicina Legal de Costa Rica. 20(2), 47-52.
Vilata, J. (2022). Informe derechos humanos salud mental prisión. Observatorio Derechos Humanos Salud Mental y Prisión. https://www.consaludmental.org/publicaciones/Observatorio-Derechos-Humanos-Salud-Mental-Prision-2022.pdf
Warrilow, A. (2018). The impact of loss on mental health. Implications for practice in criminal justice settings En S.Read. S. Santatzoglou. y A.Wrigley. (Eds.). Loss, dying and bereavement in the criminal, justice system (22-31). Routledge.
Wooldredge, J. (2020). Prison Culture, Management, and In-Prison Violence. Annual Review of Criminology, (3), 165-188. https://doi.org/10.1146/annurev-criminol-011419-041359
World Medical Association. (2013). WMA Declaration of Helsinki – Ethical principles for Medical research involving human subjects. https://www.wma.net/policiespost/wmadeclaration-of-helsinki-ethical-principles-for-medical-research-involvinghumansubjects
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum100
-
PDF (Español)25
Número
Secció
Llicència
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
Els autors i autores cedixen a la revista Arxius de Ciències Socials de la Universitat de València els drets de reproducció en revistes científiques dels textos publicats. Així mateix, permeten a l'equip d'ACS distribuir estos continguts en totes aquelles bases de dades científiques en la qual es trobe indexada esta, sempre que l'objectiu d'això siga el de contribuir a ampliar la difusió del coneixement científic.
Axius de Ciències Socials aposta fermament per polítiques de distribució de contingut en obert. Els textos publicats en esta revista estan –si no s'indica el contrari– sota una llicència de *Creative *Commons. Les persones autores podran reproduir els seus articles en altres publicacions, esmentant en el nou text que este ha sigut prèviament publicat en *CGUV, adjuntant una cita completa a este.