Mescalina, arròs i tartana. Una lectura sociocultural de la Moguda Valenciana amb perspectiva de gènere

Resum

La València finisecular es va convertir en un formiguer cultural on començà a sorgir allò que s’ha conegut com a Moguda Valenciana, molt relacionada amb les estètiques que arribaven des del nord d’Europa -amb una relectura local- que seria l'inici d'allò que es va conéixer com a Ruta del Bakalao. Actualment, vivim una recuperació d’allò que va significar la Moguda Valenciana en l'àmbit cultural, social i artístic, fins al punt d’arribar a considerar-se una escena cultural inclusiva, convertida en senya d’identitat de la València de finals del segle XX. Ara bé, és possible que aquesta consideració s’haja degut a un procés de mitificació d’un moviment que havia estat demonitzat en l’imaginari col·lectiu. És per això que hem d’apropar-nos a l’escena a través dels seus productes culturals -música i arts plàstiques- i de la seua sociabilitat, per tal d’observar la situació de les dones en la Moguda Valenciana.