“Desde que he conocido el arte…”: experiencia carcelaria, teatro y cine de lo real en Cesare deve morire de los hermanos Taviani

Resum

La pel·lícula Cesare deve morire, dels germans Taviani, vencedora de l'Ós d'Or en el Festival de Berlín de 2012, és una obra interessant tant per a un estudiós de cinema com de teatre. El film introdueix a l'espectador al món del teatre realitzat a la presó, una pràctica que a Itàlia explica ja amb una història de més de trenta anys i un gran nombre d'experiències. Aquesta obra, que es pot classificar dins del riquíssim panorama contemporani italià de l'anomenat cinema del real, se situa en el marge, entre el documental i la ficció, entre la representació realista de la presó i la seva transfiguració, en correspondència amb l'estatus, també “al límit”, del teatre realitzat a les presons i, per extensió, de la condició de l'actor-reclús.

Paraules clau: teatre; presó; cinema italià; Taviani; Shakespeare.