L'estat cognitiu i els actes referencials en la Gramática Funcional Discursiva

Resum

En gramàtica funcional discursiva (FDG, en les sigles en anglès), tant l’adscripció com la referència són qualificades com a processos accionals i es localitzen en el nivell interpersonal de la descripció lingüística. D’altra banda, la seqüenciació temporal dels actes discursius sembla rellevant a l’hora d’establir-hi relacions de dependència. Tanmateix, els altres nivells de representació d’aquesta teoria inclouen descripcions estàtiques de les estructures lingüístiques i no de processos. En aquest article, mostrarem que això és el resultat d’una contradicció inherent entre la consideració de la FDG com una gramàtica estàtica i la dinamicitat de la interacció verbal, contradicció que es resol si la teoria atribueix una naturalesa procedimental al nivell interpersonal. Per poder-ho fer, les diferents categories identificades en la bibliografia sobre l’estat cognitiu dels referents han de tenir un lloc destacat en la gramàtica. A partir de García Velasco (2014), mostrarem que la dimensió temporal del text, en què s’originen l’activitat i l’accessibilitat del referent, és rellevant per a una proposta global de l’anteposició de constituents en espanyol.