La llavor de ‘La evolución’: El desenvolupament de la Paleontologia Humana a Espanya en les últimes dècades
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.8.10182Paraules clau:
paleontologia, La evolución, paleoantropologia, Atapuerca, jaciments
Resum
La paleontologia humana a Espanya ha experimentat un creixement extraordinari en les últimes dècades. En aquest treball indaguem la influència que el llibre La evolución (1966) i els seus editors, Miquel Crusafont, Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre, han pogut exercir en aquesta explosió de resultats. Dues àrees han protagonitzat un especial desenvolupament: l’estudi dels hominoïdeus del miocè, vinculable en el seu origen a la figura de Crusafont i als jaciments de la conca del Vallès-Penedès (Barcelona), i el de les primeres ocupacions humanes a Europa, íntimament relacionat amb la figura d’Aguirre i les excavacions d’Atapuerca (Burgos). Diferents factors han contribuït a aquest progrés, però la inèrcia investigadora de La evolución i els seus fonaments conceptuals han estat clau per al desenvolupament de la disciplina.
Descàrregues
Referències
Aguirre, E. (1992). Paleontología humana en España. In E. Molina (Ed.), Origen y Evolución del Hombre(pp. 11–36). Zaragoza: Universidad de Zaragoza.
Arsuaga, J. L., & Martínez, I. (1998). La especie elegida. La larga marcha de la evolución humana. Temas de Hoy: Barcelona.
Baquedano, E., & Rubio, S. (Eds.). (2002). Emiliano Aguirre. Obra selecta (1957-2003). Madrid: Museo Arqueologico Regional.
Carbonell, E., & De Castro, J. M. B. (2004). Atapuerca, perdidos en la colina: La historia humana y científica del equipo investigador. Destino: Barcelona.
Crusafont, M., Meléndez, B., & Aguirre, E. (Eds.). (1966). La evolución. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.
Delisle, R. (2015). Debating humankind’s place in nature, 1860-2000: The nature of paleoanthropology. London: Routledge.
Fortea, J., de la Rasilla, M., García-Tabernero, A., Gigli, E., Rosas, A., & Lalueza-Fox, C. (2008). Excavation protocol of bone remains for Neandertal DNA analysis in El Sidrón Cave (Asturias, Spain). Journal of Human Evolution, 55(2), 353–357. doi: 10.1016/j.jhevol.2008.03.005
Gould, S. J. (2004). La estructura de la teoría de la evolución. Tusquets: Barcelona.
Green, R. E., Krause, J., Briggs, A. W., Maricic, T., Stenzel, U., Kircher, M., … Pääbo, S. (2010). A draft sequence of the Neandertal genome. Science, 328(5979), 710–722. doi: 10.1126/science.1188021
Hochadel, O. (2013). El mito de Atapuerca: Orígenes, ciencia, divulgación(vol. 7). Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Moyà-Solà, S., Köhler, M., Alba, D. M., Casanovas-Vilar, I., & Galindo, J. (2004). Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain. Science, 306(5700), 1339–1344. doi: 10.1126/science.1103094
Pelayo, F. (2013). Antes de Atapuerca. La paleontología humana en España durante la dictadura de Franco. In L. Calvo, A. Giron & M. A. Puig-Samper (Eds.), Naturaleza y laboratorio(pp. 323–349). Barcelona: Residència d’investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya.
Rosas, A. (2015). Los primeros homininos. Paleontología humana. Madrid: Catarata-CSIC.
Soria, D., & Morales, J. (2002). Emiliano Aguirre Enríquez: Notas biográficas. Zona Arqueológica, 2, 12–45.
Tattersall, I. (1995). The fossil trail: How we know what we think we know about human evolution. New York, NY: Oxford University Press.
Descàrregues
Arxius addicionals
Publicades
Com citar
-
Resum1211
-
PDF 550
-
Untitled (Español)2
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.