Virginia Woolf: Entre l’escriptura i la malaltia

Autors/ores

  • Josep Ballester-Roca Universitat de València (Espanya).
  • Noelia Ibarra-Rius Universitat de València (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.8.10461

Paraules clau:

malaltia, literatura, escriptura, Virginia Woolf, dona

Resum

Els autors ofereixen una anàlisi de la malaltia mental en l’obra d’una escriptora clau del segle xx: Virginia Woolf. La revisió crítica del seu llegat literari ens permet acostar-nos a la que potser és una de les figuracions literàries més intenses al voltant de la malaltia, de les seues metàfores i, al temps, a les representacions, els eufemismes, silencis i monstres, plasmats en les pàgines de la vida i la singular veu d’una escriptora essencial.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Josep Ballester-Roca, Universitat de València (Espanya).

Escriptor i professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València. Dirigeix la col·lecció d’educació lingüística i literària «Estratègies».

Noelia Ibarra-Rius, Universitat de València (Espanya).

Contractada doctora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València (Espanya) i vicedegana de la Facultat de Magisteri. Forma part de la junta directiva de la Societat Espanyola de Didàctica de la Llengua i la Literatura (SEDLL).

Referències

American Psychiatric Association. (2000). Diagnostic and statistical manual of mental disorders. Washington: APA.

Baldessarini, R. J. (2000). A plea for integrity of the bipolar disorder concept. Bipolar Disord, 2, 3–7. doi: 10.1034/j.1399-5618.2000.020102.x

Bell, Q. (1996). Virginia Woolf. A biography. London: Hogarth.

DeSalvo, L. (1989). Virginia Woolf: The impact of childhood sexual abuse on her life and work. Berkeley: University of California Press.

Figueroa, G. (2005). Virginia Woolf: enfermedad mental y creatividad artística. Revista Médica de Chile, 133, 1381–1388. doi: 10.4067/S0034-98872005001100015

García Nieto, R. (2004). Virginia Woolf: caso clínico. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 92, 3501–3519.

Minow-Pinkey, M. (1987). Virginia Woolf and the problem of the subject. New Brunswick: Rutgers University Press.

Woolf, L. (1970). The journey not the arrival matters: An autobiography of the years 1939-1969. London: Harcourt, Brave & Word.

Woolf, V. (1975). The letters: Vol. I. The flight of the mind, 1888-1912. London: Chatto & Windus. 

Woolf, V. (1980). The letters. Vol VI. Leave the letters till were dead, 1936-1941. London: Chatto & Windus.

Woolf, V. (1985). The diary of Virginia Woolf. Vol. V. London: Penguin.

Woolf, V. (1988). Els anys. Barcelona: Edhasa.

Woolf, V. (1996). Al far. Barcelona: Edicions 62.

Woolf, V. (2003). Mrs. Dalloway. Barcelona: Proa.

Woolf , V. (2013). Momentos de vida. Barcelona: Lumen.

Woolf, V. (2014). De la enfermedad. Barcelona: Centellas.

Descàrregues

Arxius addicionals

Publicades

2018-06-05

Com citar

Ballester-Roca, J., & Ibarra-Rius, N. (2018). Virginia Woolf: Entre l’escriptura i la malaltia. Metode Science Studies Jornal, (8), 223–229. https://doi.org/10.7203/metode.8.10461
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1845
  • (Español)
    3
  • PDF
    1039

Número

Making science: A multitude of perspectives (2018)

Secció

Narrar la salut. Literatura i medicina

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics