Més enllà de l’efecte CSI: Claus per a una bona comunicació de la genètica forense

Autors/ores

  • Ángel Carracedo Universitat de Santiago de Compostel·la (Espanya).
  • Lourdes Prieto Universitat de Santiago de Compostel·la (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.9.10628

Paraules clau:

genètica forense, empremta genètica, criminalística, ADN, polimorfismes genètics

Resum

La genètica forense aplega els coneixements genètics necessaris per a resoldre determinats problemes judicials. En les darreres dècades, les noves tècniques han mostrat el potencial de l’ADN com a mètode de reconeixement. Aquests avenços han anat de la mà d’altres millores a l’hora de comunicar el resultat de les proves amb la introducció de l’avaluació estadística. En l’imaginari col·lectiu, nodrit per sèries com CSI, les proves forenses es presenten com segures al cent per cent, quan la realitat no és així. No obstant això, l’anàlisi estadística ha permès passar d’una medicina forense artesanal, basada en la intuïció i l’experiència, a una de basada en l’evidència, en les dades i en la quantificació probabilística.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Ángel Carracedo, Universitat de Santiago de Compostel·la (Espanya).

Catedràtic de Medicina Legal de la Universitat de Santiago de Compostel·la (Espanya). Director de l’Institut de Medicina Legal de la Universitat de Santiago de Compostel·la de 1994 a 2012. Actualment coordina el Grup de Medicina Xenómica i dirigeix el Centre Nacional de Genotipificació. És cap de grup d’investigació en el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER). Ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Jaume I d’Investigació Mèdica i el Premi Nacional de Genètica. És doctor  honoris causa  per diverses universitats.

Lourdes Prieto, Universitat de Santiago de Compostel·la (Espanya).

Doctora en Biologia. Investigadora adscrita a l’Institut de Ciències Forenses de la Universitat de Santiago de Compostel·la (Espanya). Vicepresidenta del GHEP-ISFG (Grup de Parla Espanyola i Portuguesa de la Societat Internacional de Genètica Forense). Compta amb una gran experiència en genètica forense i ha intervingut en nombroses accions humanitàries internacionals d’identificació.

Referències

Carracedo, A, & Prieto, L. (2014). Valoración de la prueba genética. In M. Casado, & M. Guillén (Eds.), ADN forense: Problemas éticos y jurídicos (pp. 145–156). Barcelona: Observatori de Bioètica i Dret, Universitat de Barcelona.

EUROFORGEN. (2017). Making sense of forensic genetics. London: Sense about Science. EUROFORGEN. Retrieved from http://senseaboutscience.org/wp-content/uploads/2017/01/making-sense-of-forensic-genetics.pdf

Evett, I. W. (1995). Avoiding the transposed conditional. Science and Justice, 35(2), 127–131. doi: 10.1016/S1355-0306(95)72645-4

Jeffreys, A. J., Wilson, V., & Thein, S. L. (1985). Hypervariable minisatellite regions in human DNA. Nature, 314, 67–73. doi: 10.1038/314067a0

Kayser, M., & De Knijff, P. (2011). Improving human forensics through advances in genetics, genomics and molecular biology. Nature Reviews Genetics, 12(3), 179–192. doi: 10.1038/nrg2952

Ley Orgánica 10/2007, de 8 de octubre, reguladora de la base de datos policial sobre identificadores obtenidos a partir del ADN. (2007). Retrieved from https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-17634

Phillips, C., Prieto, L., Fondevila, M., Salas, A., Gómez-Tato, A., Álvarez-Dios, J., … Lareu, M. V. (2009). Ancestry analysis in the 11-M Madrid bomb attack investigation. PLOS One, 4(8), e6583. doi: 10.1371/journal.pone.0006583

Real Decreto 1977/2008, de 28 de noviembre, por el que se regula la composición y funciones de la Comisión Nacional para el uso forense del ADN.  (2008). Retrieved from https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2008-19992

The International Association for Identification. (2018). PCAST report – Forensic science in criminal courts: Ensuring scientific validity of feature-comparison methods. Retrieved from https://www.theiai.org/president/201609_PCAST_Forensic_Science_Report_FINAL.pdf

Descàrregues

Publicades

2019-03-06

Com citar

Carracedo, Ángel, & Prieto, L. (2019). Més enllà de l’efecte CSI: Claus per a una bona comunicació de la genètica forense. Metode Science Studies Jornal, (9), 31–37. https://doi.org/10.7203/metode.9.10628
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2282
  • PDF
    1143

Número

The grounds of science (2019)

Secció

#Biotec. La necessària comunicació de la biotecnologia

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.