El sanatori en la novel·lística contemporània: ‘El mar’, de Blai Bonet
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.8.10787Paraules clau:
novel·la, medicina, sanatori, tuberculosi, espaiResum
La literatura i la medicina tenen un vincle molt estret, ja que moltes obres s’han servit d’històries sobre la malaltia, com també s’han ambientat en instal·lacions sanitàries, entre les quals destaquen els sanatoris. El sanatori antituberculós, com a espai d’aïllament i avantsala de la mort, ha inspirat molts autors. La novel·lística del segle XX va dedicar una atenció significativa a aquestes institucions que, allunyades de la resta de la societat, condicionaven la vida dels malalts però també la seva identitat. La muntanya màgica de Thomas Mann i Pabellón de reposo de Camilo José Cela són dues referències rellevants d’aquesta producció. En la literatura catalana destaca El mar, del mallorquí Blai Bonet.
Descàrregues
Referències
Báguena Cervellera, M. J. (1992). La tuberculosis y su historia. Barcelona: Fundación Uriach 1838.
Bonet, B. (2011). El mar. Barcelona: Club Editor.
Bou, E. (2013). Invention of space. City, travel and literature. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert.
Carbonetti, A. C. A. (2000). La tuberculosis en la literatura argentina: Tres ejemplos a través de la novela el cuento y la poesía. História, Ciências, Saúde-Manguinhos, 6(3), 479–492. doi: 10.1590/S0104-59702000000400001
Daniel, T. M. (2006). The history of tuberculosis. Respiratory Medicine, 100(11), 1862–1870. doi: 10.1016/j.rmed.2006.08.006
Foucault, M. (1984). Des espaces autres (conférence au Cercle d’études architecturales, 14 mars 1967). Architecture, Mouvement, Continuité, 5, 46–49. Retrieved from https://foucault.info/doc/documents/heterotopia/foucault-heterotopia-en-html
Goffman, E. (1993). Estigma: La identidad deteriorada. Buenos Aires: Editorial Amorrortu.
Haro, M. (2015, 4 March). Una capbussada a El mar de Blai Bonet. Llegir en cas d’incendi. Retrieved from http://www.llegirencasdincendi.cat/2015/03/una-capbussada-a-el-mar-de-blai-bonet
Koch, R. (1882). Die Aetiologie der Tuberculose. Berliner Klinische Wochenschrift, 15, 221–230.
Ledermann, W. (2003). La tuberculosis después del descubrimiento de Koch. Revista Chilena de Infectología, 20, 48–50. doi: 10.4067/S0716-10182003020200015
Pérez, O. A. (2015). Una aproximación biopolítica a la narrativa de la posguerra: La tuberculosis en Pabellón de reposo de Camilo José Cela y El mar de Blai Bonet. Hispania, 98(2), 231–242. doi: 10.1353/hpn.2015.0052
Pérez Cruz, H., García Silveira, E., Pérez Cruz, N., & Samper Noa, J. A. (2009). Historia de la lucha antituberculosa. Revista Habanera de Ciencias Médicas, 8(2). Retrieved from http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1729-519X2009000200003&lng=es&tlng=es
Salvador, V., & Piquer, A. (2016). Els llocs en l’imaginari literari: L’espai valencià i els altres (presentació del dossier). Ehumanista/IVITRA, 10, 169.
Tally, R. (2017). The Routledge handbook of literature and space. London: Routledge.
Westphal, B. (2011). Geocriticism: Real and fictional spaces. New York: Palgrave MacMillan.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1059
-
PDF 584
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.