La biotecnologia, la comunicació i el públic: Algunes claus per a aprofundir en la percepció social de la ciència

Autors/ores

  • Dominique Brossard Universitat Wisconsin-Madison (EUA).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.9.11347

Paraules clau:

biotecnologia, comunicació, percepció pública de la ciència, enginyeria genètica, transgènics

Resum

Les aplicacions més recents en biotecnologia permeten la modificació genètica d’una manera més ràpida i econòmica que mai. Molta gent demana que s’òbriga un debat públic que incloga també les implicacions socials, culturals i ètiques d’aquestes aplicacions biotecnològiques. D’altra banda, la informació de què disposa la ciutadania a vegades és contradictòria, per la qual cosa una comunicació que tinga en compte tots aquests aspectes és important i cada vegada més necessària. Per tant, és prioritari aprofundir en la comprensió de les actituds públiques cap a la biotecnologia.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Dominique Brossard, Universitat Wisconsin-Madison (EUA).

Catedràtica del Departament de Comunicació de Ciències Biològiques en la Universitat Wisconsin-Madison (EUA). La seua investigació se centra en la intersecció entre ciència, mitjans i política. És membre de l’Associació Nord-americana per a l’Avenç de la Ciència i una experta reconeguda internacionalment en les dinàmiques d’opinió pública sobre qüestions científiques controvertides. Ha publicat nombrosos articles d’investigació en revistes com Science, Proceedings of the National Academy of Science, Science Communication, Public Understanding of Science i Communication Research. També ha realitzat diversos informes per a l’Acadèmia Nacional de Ciències, Enginyeria i Medicina dels EUA, el més recent d’ells sobre els cultius modificats genèticament.

Referències

Akin, H., & Scheufele, D. A. (2017). Overview of the science of science communication. In K. Jamieson, D. Kahan, & D. Scheufele (Eds.), The Oxford handbook of the science of science communication. New York: Oxford University Press. doi: 10.1093/oxfordhb/9780190497620.013.3

Anderson, A. A., Brossard, D., Scheufele, D. A., Xenos, M. A., & Ladwig, P. (2013). The «nasty effect»: Online incivility and risk perceptions of emerging technologies. Journal of Computer-Mediated Communication, 19(3), 373–387. doi: 10.1111/jcc4.12009

Brossard, D. (2012). Social challenges: Public opinion and agricultural biotechnology. In J. Popp, M. Jahn, M. Matlock, & N. Kemper (Eds.), The role of biotechnology in a sustainable food supply(pp. 17–28). New York: Cambridge University Press.

Brossard, D. (2013). New media landscapes and the science information consumer. Proceedings of the National Academy of Sciences, 110(3), 14096–14101. doi: 10.1073/pnas.1212744110

Brossard, D. (2014). Science, its publics and new media: Reflecting on the present and future of science communication. Mètode Science Studies Journal - Annual Review, 4, 193–197. doi: 10.7203/metode.80.3123

Brossard, D., Nesbitt, C., & Shanahan, J. (Eds.). (2007). The media, the public, and agricultural biotechnology.Cambridge, MA: CABI/Oxford University Press.

Brossard, D. & Nisbet, M. C. (2007). Deference to scientific authority among a low information public: Understanding U.S. opinion on agricultural biotechnology. International Journal of Public Opinion Research, 19(1), 24–52. doi: 10.1093/ijpor/edl003 

Brossard, D., Scheufele, D. A., Kim, E., & Lewenstein, B. V. (2009). Religiosity as a perceptual filter: Examining processes of opinion formation about nanotechnology. Public Understanding of Science, 18(5), 546–558. doi: 10.1177/0963662507087304

Covello, V. T. (2010). Risk communication. In H. Frumkin (Ed.), Environmental health: From local to global(pp. 1099–1140). San Francisco, CA: Wiley.

Funtowicz, S. O., & Ravetz, J. R. (1992). Three types of risk assessment and the emergence of postnormal science. In S. Krimsky, & D. Golding (Eds.), Social theories of risk(pp. 251–273). Westport, CT: Greenwood.

Gould, F., Amasino, R. M., Brossard, D., Buell, C. R., Dixon, R. A., Falck-Zepeda, J. B., ... Whitaker, R. J. (2017). Elevating the conversation about GE crops. Nature Biotechnology, 35(4), 302–304. doi: 10.1038/nbt.3841

Ho, S. S., Brossard, D., & Scheufele, D. A. (2008). Effects of value predispositions, mass media use, and knowledge on public attitudes toward embryonic stem cell research. International Journal of Public Opinion Research, 20(2), 171–192. doi: 10.1093/ijpor/edn017

Kahan, D. M., Braman, D., Slovic, P., Gastil, J, & Cohen, G. (2009). Cultural cognition of the risks and benefits of nanotechnology. Nature Nanotechnology, 4(2), 87–90. doi: 10.1038/nnano.2008.341

Kunda, Z. (1990). The case for motivated reasoning. Psychological Bulletin, 108(3), 480–498. doi: 10.1037/0033-2909.108.3.480 

Ma, H., Marti-Gutierrez, N., Park, S. W., Wu, J., Lee, Y., Suzuki, K., … Mitalipov, S. (2017). Correction of a pathogenic gene mutation in human embryos. Nature, 548, 413–419. doi: 10.1038/nature23305

Merriam-Webster, T. (2018). Biotechnology. In Merriam-Webster’s online dictionary. Retrieved from https://www.merriam-webster.com/dictionary/biotechnology

National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine. (2016). Genetically engineered crops: Experiences and prospects. Washington, DC: The National Academies Press. doi: 10.17226/23395

National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine. (2017). Human genome editing: Science, ethics, and governance. Washington, DC: The National Academies Press. doi: 10.17226/24623

Nature. (2017). Gene editing in legal limbo in Europe. Nature, 542, 392. doi: 10.1038/542392a

Pew Research Center. (2016). Smartphone ownership and Internet usage continues to climb in emerging economies but advanced economies still have higher rates of technology use. Washington, DC: Pew Research Center. Retrieved from http://www.pewglobal.org/2016/02/22/internet-access-growing-worldwide-but-remains-higher-in-advanced-economies

Reuters Institute. (2017). Digital news report 2017. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism. Retrieved from https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/Digital%20News%20Report%202017%20web_0.pdf

Scheufele, D. A., Xenos, M. A., Howell, E. L., Rose, K. M., Brossard, D., & Hardy, B. W. (2017). U. S. attitudes on human genome editing. Science, 357(6351), 553–554. doi: 10.1126/science.aan3708

Yeo, S., Cacciatore, M., & Scheufele, D. (2015). News selectivity and beyond: Motivated reasoning in a changing media environment. In O. Jandura, T. Petersen, C. Mothes, & A. M. Schielicke (Eds.), Publizistik und gesellschaftliche Verantwortung(pp. 83–104). Wiesbaden: Springer.

Yeo, S. K., Xenos, M., Brossard, D., & Scheufele, D. A. (2015). Selecting our own science: How communication contexts and individual traits shape information seeking. The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 658(1), 172–191. doi: 10.1177/0002716214557782

Descàrregues

Publicades

2019-03-06

Com citar

Brossard, D. (2019). La biotecnologia, la comunicació i el públic: Algunes claus per a aprofundir en la percepció social de la ciència. Metode Science Studies Jornal, (9), 39–45. https://doi.org/10.7203/metode.9.11347
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2813
  • PDF
    1119

Número

The grounds of science (2019)

Secció

#Biotec. La necessària comunicació de la biotecnologia

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics