La crisi planetària de l’antropocè: Evolució cultural i canvi ambiental

Autors/ores

  • Jaume Terradas Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.10.12538

Paraules clau:

evolució cultural, coevolució, canvi ambiental, construcció de nínxol, valors universals

Resum

Vivim una crisi que anomenem antropocè. La força determinant d’aquest període és l’expansió humana per un procés biològic nou, l’evolució cultural, que ens permet una construcció de nínxol d’enorme amplitud, gràcies sobretot a l’increment de l’ús d’energia exosomàtica. L’acceleració és fortíssima i els efectes sobre el complex socioecològic són imprevisibles. El canvi ambiental genera noves pressions selectives sobre les societats humanes que miren d’adaptar-s’hi forçant nous canvis. Creixement demogràfic i millora de condicions de vida amenacen recursos i processos bàsics de suport a la vida. N’estudiem els efectes ecològics, però les causes són socials. La destrucció de biodiversitat i cultures és l’herència del colonialisme que segueix per altres vies o que protagonitzen altres actors. Necessitem missatges universals, no pretendre perpetuar la supremacia occidental i la ideologia de progrés indefinit, sinó un esforç intercultural per consensuar valors universals i generar institucions que s’hi corresponguin.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Jaume Terradas, Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya).

Professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya) i investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) de Barcelona. Entre els seus interessos de recerca destaquen el funcionament dels ecosistemes terrestres, l’ecologia forestal i urbana, la biodiversitat i l’educació ambiental. Ha escrit més de 300 articles científics i diversos llibres. Entre les seues últimes obres destaquen  Biografia del món  (2006), per la qual va rebre el Premi Crítica Serra d’Or (2007);  Ecologia viscuda  (2010) i  Notícies sobre evolució  (2014). Ha estat guardonat amb la Medalla Narcís Monturiol de Ciència i Tecnologia (1998), el Premi de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (1998) o el Premi de Medi Ambient de l’Institut d’Estudis Catalans (2002), entre altres.

Referències

Boyd, R., & Richerson, P. J. (1985). Culture and the evolutionary process. Chicago: University of Chicago Press.

Cavalli-Sforza, L. L., & Feldman, M. W. (1981). Cultural transmission and evolution. Princeton: Princeton University Press.

Conrad, J. (1924). Geography and some explorers. National Geographic, 45(3), 241–274. 

Geertz, C. (1988). La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa. (Original work published in 1973).

Haynes, J. (2018, 1 May). Huntington’s «Clash of civilizations» today: Responses and developments. E-International relations. Retrieved from https://www.e-ir.info/2018/05/01/huntingtons-clash-of-civilizations-today-responses-and-developments/

Hernández, J. C. (2017, 12 July). China’s religious revival fuels environmental activism. The New York Times. Retrieved from https://www.nytimes.com/2017/07/12/world/asia/mao-mountain-china-religion-environment.html

Huntington, S. P. (1993/1997). The clash of civilizations and the remaking of world order. New York: Simon & Shuster. 

Lewis, S. L., & Maslin, M. A. (2015). Defining the Anthropocene. Nature, 519, 171–180. doi: 10.1038/nature14258

Mesoudi, A. (2015). Cultural evolution: A review of theory, findings and controversies. Evolutionary Biology, 43(4), 481–497. doi: 10.1007/s11692-015-9320-0

Piketty, T. (2014). Capital in the twenty-first century. Cambridge, Massa­chussets, London: Harvard University Press.

Rivera, J. E. (1989). Carta a Henry Ford. In P. González Rodas, Una carta desconocida [1927]. Revista Universidad de Antioquia, 215.

Rockström, J., Steffen, W., Noone, K., Persson, A., Chapin, F. S., Lambin, E., ... Foley, J. (2009). Planetary boundaries: Exploring the safe operating space for humanitiy. Ecology and Society, 14(2), 32. Retrieved from https://www.ecologyandsociety.org/vol14/iss2/art32/

Salrach, J. M. (2009). La fam al món. Passat i present. Vic: Eumo editorial. 

Selin, H. (Ed.). (2003). Nature across cultures: Views of nature and the environament in non-Western cultures. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers. 

Serrallonga, J. (2004). Evolució biològica versus evolució cultural: Ecologia i comportament dels primers homínids. In Fundació Alsina i Bofill (Ed.), Dissetè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (pp. 207–233). Barcelona: Fundació Alsina i Bofill. Retrieved from https://taller.iec.cat/cmibllc/fons/17/17.01.022.pdf

UNCTAD. (2017). Population. En UNCTAD, Handbook of statistics 2017 (pp. 60-69). New York: United Nations. Retrieved from https://unctad.org/en/PublicationChapters/tdstat42_FS11_en.pdf

Yale Center for the Study of Globalization. (2004). Global environmentalism hits China. Retrieved from https://yaleglobal.yale.edu/content/global-environmentalism-hits-china

Descàrregues

Publicades

2020-01-08

Com citar

Terradas, J. (2020). La crisi planetària de l’antropocè: Evolució cultural i canvi ambiental. Metode Science Studies Jornal, (10), 51–57. https://doi.org/10.7203/metode.10.12538
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1745
  • PDF
    805

Número

Secció

Els reptes de la ciència

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.