Millorament humà i diversitat funcional: Problemes ètics de les tecnologies emergents i el transhumanisme

Autors/ores

  • Miquel-Àngel Serra Universitat Pompeu Fabra.

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.12.20676

Paraules clau:

transhumanisme, millorament humà (MH), diversitat funcional, edició del genoma, generacions futures

Resum

En aquest article es descriuen els conceptes de posthumà, transhumà, transhumanisme i millorament humà, i el seu ús de les tecnologies emergents, juntament amb les seves implicacions científiques i socials. Concretament, es comenten les diferents tècniques d’edició del genoma amb finalitats de millorament, així com els inconvenients científics, socials i ètics que presenten. En particular, ens centrem en una perspectiva de responsabilitat personal i col·lectiva i d’inclusió social, tenint en compte totes les persones, independentment de la seva diversitat funcional o diferents capacitats. Es discuteixen els pros i contres de diferents propostes de transformació radical defensades pel transhumanisme (edició del genoma), el seu impacte en les generacions futures i en persones amb diversitat funcional i la necessitat d’un marc ètic global.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Miquel-Àngel Serra, Universitat Pompeu Fabra.

Doctor en Bioquímica i Biologia Molecular, amb un Màster en Lideratge i Gestió de la Ciència. Investigador del Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, al Parc de Recerca Biomèdica (PRBB), Barcelona (Espanya). És coautor i coordinador, juntament amb l’advocat Albert Cortina, de tres llibres sobre transhumanisme i perfeccionament humà: ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano (Fragmenta, 2015), Humanidad∞. Desafíos éticos de las tecnologías emergentes (Ediciones Internacionales Universitarias, 2016) i Singulares. Ética de las tecnologías emergentes en personas con diversidad funcional (Ediciones Internacionales Universitarias, 2016).

Referències

Baltimore, D., Berg, P., Botchan, M., Carroll, D., Charo, R. A., Church, G., Corn, J. E., Daley, G. Q., Doudna, J. A., Fenner, M., Greely, H. T., Jinek, M., Martin, G. S., Penhoet, E., Puck, J., Sternberg, S. H., Weissman, J. S., & Yamamoto, K. R. (2015). A prudent path forward for genomic engineering and germline gene modification. Science, 348(6230), 36–38. https://doi.org/10.1126/science.aab1028

Baylis, F. (2019). Altered inheritance. Harvard University Press.

Check Hayden, E. (2016). Should you edit your children’s genes? Nature, 530(7591), 402–405. https://doi.org/10.1038/530402a

Cortina, A., & Serra, M. A. (Coord.). (2021). ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano. (3rd ed.). Fragmenta Editorial.

Franssen, T. (2014). Prometheus descends: Disabled or enhanced? John Harris, human enhancement, and the creation of a new norm. In M. Eilers, K. Grüber, & C. Rehman-Sutter (Eds.), The human enhancement debate and disability (pp. 161–182). Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9781137405531_9

Gracia, D. (2015). Mejoramiento humano. ¿De qué estamos hablando? En C. Ortega Esquembre, A. Richart Piqueras, V. Páramo Valero, & C. Ruiz Rubio (Eds.), El mejoramiento humano (pp. 20–30). Comares.

Humanity+. (2021). FAQ. https://humanityplus.org/transhumanism/transhumanist-faq/

Kurzweil, R. (2001). The law of accelerating returns. https://www.kurzweilai.net/the-law-of-accelerating-returns

López de Mántaras, R. (2016). Algunas reflexiones sobre el presente y futuro de la inteligencia artificial. In A. Cortina & M. A. Serra (Coord.), Humanidad∞. Desafíos éticos de las tecnologías emergentes (pp. 89–103). Ediciones Internacionales Universitarias.

National Academies of Sciences, Engineering and Medicine. (2020). Heritable human genome editing. The National Academies Press. https://doi.org/10.17226/25665

Nuffield Council on Bioethics. (2018). Genome editing and human reproduction: Social and ethical issues. https://www.nuffieldbioethics.org/publications/genome-editing-and-human-reproduction

Palacios, A., & Romañach, J. (2006). El modelo de la diversidad. La bioética y los derechos humanos para alcanzar la plena dignidad en la diversidad funcional. Diversitas.

Petre, I. (2017). Future generations and the justifiability of germline editing. The Journal of Medicine and Philosophy, 42(3), 328–341. https://doi.org/10.1093/jmp/jhx003

Plomin, R., & von Stumm, S. (2018). The new genetics of intelligence. Nature Review Genetics, 19(3), 148–159. https://doi.org/10.1038/nrg.2017.104

Postigo Solana, E. (2019). Bioethics and transhumanism from the perspective of human nature. Arbor, 195(792), a507. https://doi.org/10.3989/arbor.2019.792n2008

Rehman-Sutter, C., Eilers, M., & Grüber, K. (2014). Refocusing the enhancement debate. In M. Eilers, K. Grüber, & C. Rehman-Sutter (Eds.), The human enhancement debate and disability (pp. 1–20). Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9781137405531_1

Serra, M. A. (2016a). Mejoramiento humano en el tercer milenio. Mitos y realidades. In A. Cortina & M. A. Serra (Coord.), Humanidad∞. Desafíos éticos de las tecnologías emergentes (pp. 157–200). Ediciones Internacionales Universitarias.

Serra, M. A. (2016b). Tecnologías emergentes para uso clínico: Edición del genoma humano. Decisiones en el presente e impacto en las generaciones futuras. In A. Cortina & M. A. Serra (Coord.), Singulares. Ética de las tecnologías emergentes en personas con diversidad funcional (pp. 85–108). Ediciones Internacionales Universitarias.

UNESCO. (1997). Universal Declaration on the Human Genome and Human Rights. https://en.unesco.org/themes/ethics-science-and-technology/human-genome-and-human-rights

UNESCO. (2003). International Declaration on Human Genetic Data. https://en.unesco.org/themes/ethics-science-and-technology/human-genetic-data

UNESCO. (2005). Universal Declaration on Bioethics and Human Rights. https://en.unesco.org/themes/ethics-science-and-technology/bioethics-and-human-rights

Descàrregues

Arxius addicionals

Publicades

2022-02-02

Com citar

Serra, M.- Àngel. (2022). Millorament humà i diversitat funcional: Problemes ètics de les tecnologies emergents i el transhumanisme. Metode Science Studies Jornal, (12), 169–175. https://doi.org/10.7203/metode.12.20676
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1820
  • (Español)
    0
  • PDF
    1075

Número

Secció

Transhumanisme. Més enllà del cos

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.