Millorament humà i diversitat funcional: Problemes ètics de les tecnologies emergents i el transhumanisme
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.12.20676Paraules clau:
transhumanisme, millorament humà (MH), diversitat funcional, edició del genoma, generacions futures
Resum
En aquest article es descriuen els conceptes de posthumà, transhumà, transhumanisme i millorament humà, i el seu ús de les tecnologies emergents, juntament amb les seves implicacions científiques i socials. Concretament, es comenten les diferents tècniques d’edició del genoma amb finalitats de millorament, així com els inconvenients científics, socials i ètics que presenten. En particular, ens centrem en una perspectiva de responsabilitat personal i col·lectiva i d’inclusió social, tenint en compte totes les persones, independentment de la seva diversitat funcional o diferents capacitats. Es discuteixen els pros i contres de diferents propostes de transformació radical defensades pel transhumanisme (edició del genoma), el seu impacte en les generacions futures i en persones amb diversitat funcional i la necessitat d’un marc ètic global.
Descàrregues
Referències
Baltimore, D., Berg, P., Botchan, M., Carroll, D., Charo, R. A., Church, G., Corn, J. E., Daley, G. Q., Doudna, J. A., Fenner, M., Greely, H. T., Jinek, M., Martin, G. S., Penhoet, E., Puck, J., Sternberg, S. H., Weissman, J. S., & Yamamoto, K. R. (2015). A prudent path forward for genomic engineering and germline gene modification. Science, 348(6230), 36–38. https://doi.org/10.1126/science.aab1028
Baylis, F. (2019). Altered inheritance. Harvard University Press.
Check Hayden, E. (2016). Should you edit your children’s genes? Nature, 530(7591), 402–405. https://doi.org/10.1038/530402a
Cortina, A., & Serra, M. A. (Coord.). (2021). ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano. (3rd ed.). Fragmenta Editorial.
Franssen, T. (2014). Prometheus descends: Disabled or enhanced? John Harris, human enhancement, and the creation of a new norm. In M. Eilers, K. Grüber, & C. Rehman-Sutter (Eds.), The human enhancement debate and disability (pp. 161–182). Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9781137405531_9
Gracia, D. (2015). Mejoramiento humano. ¿De qué estamos hablando? En C. Ortega Esquembre, A. Richart Piqueras, V. Páramo Valero, & C. Ruiz Rubio (Eds.), El mejoramiento humano (pp. 20–30). Comares.
Humanity+. (2021). FAQ. https://humanityplus.org/transhumanism/transhumanist-faq/
Kurzweil, R. (2001). The law of accelerating returns. https://www.kurzweilai.net/the-law-of-accelerating-returns
López de Mántaras, R. (2016). Algunas reflexiones sobre el presente y futuro de la inteligencia artificial. In A. Cortina & M. A. Serra (Coord.), Humanidad∞. Desafíos éticos de las tecnologías emergentes (pp. 89–103). Ediciones Internacionales Universitarias.
National Academies of Sciences, Engineering and Medicine. (2020). Heritable human genome editing. The National Academies Press. https://doi.org/10.17226/25665
Nuffield Council on Bioethics. (2018). Genome editing and human reproduction: Social and ethical issues. https://www.nuffieldbioethics.org/publications/genome-editing-and-human-reproduction
Palacios, A., & Romañach, J. (2006). El modelo de la diversidad. La bioética y los derechos humanos para alcanzar la plena dignidad en la diversidad funcional. Diversitas.
Petre, I. (2017). Future generations and the justifiability of germline editing. The Journal of Medicine and Philosophy, 42(3), 328–341. https://doi.org/10.1093/jmp/jhx003
Plomin, R., & von Stumm, S. (2018). The new genetics of intelligence. Nature Review Genetics, 19(3), 148–159. https://doi.org/10.1038/nrg.2017.104
Postigo Solana, E. (2019). Bioethics and transhumanism from the perspective of human nature. Arbor, 195(792), a507. https://doi.org/10.3989/arbor.2019.792n2008
Rehman-Sutter, C., Eilers, M., & Grüber, K. (2014). Refocusing the enhancement debate. In M. Eilers, K. Grüber, & C. Rehman-Sutter (Eds.), The human enhancement debate and disability (pp. 1–20). Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9781137405531_1
Serra, M. A. (2016a). Mejoramiento humano en el tercer milenio. Mitos y realidades. In A. Cortina & M. A. Serra (Coord.), Humanidad∞. Desafíos éticos de las tecnologías emergentes (pp. 157–200). Ediciones Internacionales Universitarias.
Serra, M. A. (2016b). Tecnologías emergentes para uso clínico: Edición del genoma humano. Decisiones en el presente e impacto en las generaciones futuras. In A. Cortina & M. A. Serra (Coord.), Singulares. Ética de las tecnologías emergentes en personas con diversidad funcional (pp. 85–108). Ediciones Internacionales Universitarias.
UNESCO. (1997). Universal Declaration on the Human Genome and Human Rights. https://en.unesco.org/themes/ethics-science-and-technology/human-genome-and-human-rights
UNESCO. (2003). International Declaration on Human Genetic Data. https://en.unesco.org/themes/ethics-science-and-technology/human-genetic-data
UNESCO. (2005). Universal Declaration on Bioethics and Human Rights. https://en.unesco.org/themes/ethics-science-and-technology/bioethics-and-human-rights
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1972
-
(Español)10
-
PDF 1132
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.