Els origens de la normativitat: L’ensenyament 'assessor' i l’aparició de les normes

Autors/ores

  • Laureano Castro UNED (Centre Associat de Madrid, Espanya).
  • Miguel A. Toro Universitat Politècnica de Madrid (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.13.21755

Paraules clau:

aprenentatge, ensenyament assessor, cultura, cooperació, psicologia normativa

Resum

Les normes regeixen molts aspectes del comportament humà i faciliten la coordinació en les activitats cooperatives. Pel que fa a l’origen de la normativitat, la hipòtesi més acceptada sosté que ha estat modelada per processos de selecció cultural entre grups humans que posseïen diferents normes sobre com organitzar la vida social. Falta, en la nostra opinió, una explicació evolutiva que permeta rastrejar els orígens d’aquesta normativitat incipient que posseïen els primers humans. En aquest article suggerim que la dimensió normativa va aparèixer prompte, en els nostres avantpassats hominins, com una conseqüència del desenvolupament de capacitats elementals per a l’ensenyament, entès aquest no sols com l’habilitat per a mostrar com es fa alguna cosa, sinó també com l’habilitat d’assenyalar què es pot o no fer.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Laureano Castro, UNED (Centre Associat de Madrid, Espanya).

Professor-tutor de Biologia de la UNED (Centre Associat de Madrid, Espanya) i catedràtic de Batxillerat. Doctor en Ciències Biològiques, ha publicat un centenar d’articles científics i de divulgació sobre diversos aspectes de biologia teòrica relacionats amb l’evolució de l’altruisme, la moralitat, la cooperació i la cultura.

Miguel A. Toro, Universitat Politècnica de Madrid (Espanya).

Catedràtic emèrit de Producció Animal de la Universitat Politècnica de Madrid (Espanya). Ha publicat treballs de recerca en genètica de poblacions, genètica quantitativa i millora genètica aplicada a espècies domèstiques, així com en temes relacionats amb l’altruisme, la cooperació i l’evolució cultural. És Premi Nacional de Genètica 2010, concedit per la Societat Espanyola de Genètica, i Leroy Award 2011, concedit per l'EAAP (Federació Europea de Ciència Animal).

Referències

Birch, J. (2021). Toolmaking and the evolution of normative cognition. Biology & Philosophy, 36, 4. https://doi.org/10.1007/s10539-020-09777-9

Brandom, R. (1994). Making it explicit: Reasoning, representing, and discursive commitment. Harvard University Press.

Castro L., Castro-Nogueira, L., Castro-Nogueira, M. A., & Toro, M. A. (2010). Cultural transmission and social control of human behavior. Biology and Philosophy, 25, 347–360. https://doi.org/10.1007/s10539-010-9201-y

Castro, L., Castro-Nogueira, M. A., Villarroel, M., & Toro, M. A. (2019). The role of assessor teaching in human culture. Biological Theory, 14, 112–121. https://doi.org/10.1007/s13752-018-00314-2

Castro, L., Castro-Nogueira, M. A., Villarroel, M., & Toro, M. A. (2021). Assessor teaching and the evolution of human morality. Biological Theory, 16, 5–15. https://doi.org/10.1007/s13752-020-00362-7

Castro, L., & Toro, M. A. (2004). The evolution of culture: From primate social learning to human culture. Proceedings of the National Academy of Sciences, 101, 10235–10240. https://doi.org/10.1073/pnas.0400156101

Chudek, M., & Henrich, J. (2011). Culture-gene coevolution, norm-psychology and the emergence of human prosociality. Trends in Cognitive Sciences, 15(5), 218–226. https://doi.org/10.1016/j.tics.2011.03.003

Henrich, J. (2015). The secret of our success: How culture is driving human evolution, domesticating our species, and making us smarter. Princeton University Press.

Peregrin, J. (2014). Rules as the impetus of cultural evolution. Topoi, 33, 531–545. https://doi.org/10.1007/s11245-013-9219-2

Premack, D. (2007). Human and animal cognition: Continuity and discontinuity. Proceedings of the National Academy of Sciences, 104(35), 13861–13867. https://doi.org/10.1073/pnas.0706147104

Richerson, P. J., & Boyd, R. (2005). Not by genes alone. University of Chicago Press.

Schmidt, M. F., Butler, L. P., Heinz, J., & Tomasello, M. (2016). Young children see a single action and infer a social norm: Promiscuous normativity in 3-year-olds. Psychological Science, 27(10), 1360–1370. https://doi.org/10.1177/0956797616661182

Shipton, C., & Nielsen, M. (2018). The acquisition of biface knapping skill in the Acheulean. In L. D. di Paolo, F. di Vincenzo, & F. de Petrillo (Eds.), Evolution of primate social cognition (pp. 283–297). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-93776-2_18

Sripada, C. S., & Stich, S. (2007). A framework for the psychology of norms. In P. Carruthers, S. Laurence, & S. Stich (Eds.), The innate mind, Volume 2: Culture and cognition. Oxford University Press.

Tomasello, M. (2014). A natural history of human thinking. Harvard University Press.

Descàrregues

Arxius addicionals

Publicades

2023-02-23

Com citar

Castro, L., & Toro, M. A. (2023). Els origens de la normativitat: L’ensenyament ’assessor’ i l’aparició de les normes. Metode Science Studies Jornal, (13), 61–67. https://doi.org/10.7203/metode.13.21755
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1484
  • PDF
    635
  • Cover letter de Laureano Castro y Miguel Toro (Español)
    4

Número

Science. The genesis of ideas (vol. 13, 2023)

Secció

Vida social. Una història natural de les societats

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics