El somni de Rashevsky: Fonaments fisicomatemàtics per a la història i la cultura

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.13.21763

Paraules clau:

psicohistòria, cliodinàmica, culturòmica

Resum

La famosa sèrie de ciència-ficció Fundació, escrita per Isaac Asimov, explora la idea que el futur de les societats no solament és predictible, sinó que fins i tot es pot dissenyar. En el món de ficció d’Asimov, es presenta una ciència multidisciplinària anomenada psicohistòria que combina les matemàtiques, la psicologia i la història per a predir esdeveniments futurs. Nicolas Rashevsky, el pare de la biologia matemàtica, va donar credibilitat a l’existència de principis universals que sustenten l’evolució cultural humana per mitjà de models matemàtics. La seua visió encara no s’ha realitzat plenament, ja que la nostra capacitat per a predir i fins i tot per a dissenyar l’enginyeria necessària és molt fragmentària. Dos obstacles importants són la confusió respecte al paper dels models matemàtics i les limitacions dels conjunts de dades actuals. Els avanços recents en la investigació sobre sistemes complexos, simulacions computacionals i bases de dades a gran escala estan aplanant el camí per al desenvolupament d’una vertadera teoria matemàtica de la història humana.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Salva Duran-Nebreda, Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) (Espanya)

Investigador postdoctoral en l’Evolution of Networks Lab de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) (Espanya). Els seus interessos inclouen la biologia sintètica, l’arquitectura de teixits, els sistemes complexos i les xarxes ecològiques.

Sergi Valverde, Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) (Espanya).

Investigador de xarxes del CSIC i cap de l’Evolution of Networks Lab de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) (Espanya) i del Centre Europeu de Tecnologia Viva de Venècia (Itàlia). La seua investigació es basa principalment en la teoria de xarxes complexes, sistemes complexos i ecologia teòrica.

Referències

Asimov, I. (2010). Foundation: Foundation and empire; Second foundation. No. 332. Everyman’s Library.

Bak-Coleman, J. B., Alfano, M., Barfuss, W., Bergstrom, C. T., Centeno, M. A., Couzin, I. D., Donges, J. F., Galesic, M., Gersick, A. S., Jacquet, J., Kao, A. B., Moran, R. E., Romanczuk, P., Rubenstein, D. I., Tombak, K. J., Van Bavel, J. J., & Weber, E. U. (2021). Stewardship of global collective behavior. Proceedings of the National Academy of Sciences, 118(27), e2025764118. https://doi.org/10.1073/pnas.2025764118

Demandt, A. (1984). Der Fall Roms: Die Auflösung des römischen Reiches im Urteil der Nachwelt. Beck.

Michel, J. B., Shen, Y. K., Aiden, A. P., Veres, A., Gray, M. K., Google Books Team, Pickett, J. P., Hoiberg, D., Clancy, D., Norvig, P., Orwant, J., Pinker, S., Nowak, M. A., & Aiden, E. L. (2011). Quantitative analysis of culture using millions of digitized books. Science, 331(6014), 176–182. https://doi.org/10.1126/science.1199644

Moretti, F. (2013). Distant reading. Verso Books.

Prelec, D., Seung, H. S., & McCoy, J. (2017). A solution to the single-question crowd wisdom problem. Nature, 541(7638), 532–535. https://doi.org/10.1038/nature21054

Rashevsky, N. (1968). Looking at history through mathematics. MIT Press.

Spinney, L. (2016). History lessons. New Scientist, 232(3095), 38–41.

Taagepera, R. (1997). Expansion and contraction patterns of large polities: Context for Russia. International Studies Quarterly, 41(3), 475–504. https://doi.org/10.1111/0020-8833.00053

Turchin, P. (2005). War and peace and war: The life cycles of imperial nations. Pi.

Turchin, P., Brennan, R., Currie, T. E., Feeney, K. C., Francois, P., Hoyer, D., Manning, J., Marciniak, A., Mullins, D., Palmisano, A., Peregrine, P., Turner, E. A. L., & Whitehouse, H. (2015). Seshat: The global history databank. Cliodynamics: The Journal of Quantitative History and Cultural Evolution, 6(1), 77–107. https://doi.org/10.21237/C7clio6127917

Descàrregues

Arxius addicionals

Publicades

2023-02-23

Com citar

Duran-Nebreda, S., & Valverde, S. (2023). El somni de Rashevsky: Fonaments fisicomatemàtics per a la història i la cultura. Metode Science Studies Jornal, (13), 85–90. https://doi.org/10.7203/metode.13.21763
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1233
  • PDF
    693
  • (Español)
    5

Número

Science. The genesis of ideas (vol. 13, 2023)

Secció

Vida social. Una història natural de les societats

Llicència

Drets d'autor (c) 2023 CC BY SA

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics