Evolució social: Una història biològica de la cooperació

Autors/ores

  • Pau Carazo Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.13.22348

Paraules clau:

biologia, cooperació, altruisme, comportament social, societats humanes, evolució social

Resum

Parlar de la vida és parlar de cooperació. El seu origen evolutiu, els seus diferents nivells d’organització o la seua actual complexitat són conseqüència de la cooperació entre entitats biològiques diferents. També ho són les societats animals, entre les quals s’inclou la societat més complexa de totes, la humana. El nostre llenguatge, la nostra extraordinària cultura, les nostres ciutats i vastes xarxes socials, són fruit de la cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació haja arribat a representar un paper tan rellevant? L’evolució social, l’estudi de les bases biològiques de la cooperació, ens permet respondre a aquesta pregunta. En un recorregut que comença amb la primera cèl·lula i acaba amb l’explosió de la vida social en els animals, l’evolució social ens explica com i per què la cooperació ha guiat la història de la vida en aquest planeta.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Pau Carazo, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (Espanya).

Professor titular de Zoologia de la Universitat de València i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (Espanya). Doctor en Etologia, treballa fonamentalment en l’estudi de la selecció sexual i en l’evolució i funció del comportament, especialment la cooperació i el conflicte sexual.

Referències

Bourke, A. F. G. (2011). Principles of social evolution. Oxford Series in Ecology and Evolution. Oxford University Press.

Darwin, C. (1859). The origin of species. Murray & Sons.

Dennet, D. C. (1995). Darwin’s dangerous idea. Simon & Schuster.

Hamilton, W. D. (1964a). The genetical evolution of social behaviour. I. Journal of Theoretical Biology, 7, 1–16. https://doi.org/10.1016/0022-5193(64)90038-4

Hamilton, W. D. (1964b). The genetical evolution of social behaviour. II. Journal of Theoretical Biology, 7, 17–52. https://doi.org/10.1016/0022-5193(64)90039-6

Laland, K. (2008). Animal cultures. Current Biology, 18, R366–R370. https://doi.org/10.1016/j.cub.2008.02.049

Marshall, J. A. R. (2015). Social evolution and inclusive fitness theory. Princeton.

Maynard Smith, J. (1964). Group selection and kin selection. Nature, 201, 1145–1147. https://doi.org/10.1038/2011145a0

Riehl, C., & Frederickson, E. (2015). Cheating and punishment in cooperative animal societies. Philosophical Transactions of The Royal Society B, 371, 20150090. https://doi.org/10.1098/rstb.2015.0090

Trivers, R. (2017). Vida indómita. Antoni Bosch.

Descàrregues

Arxius addicionals

Publicades

2023-02-23

Com citar

Carazo, P. (2023). Evolució social: Una història biològica de la cooperació. Metode Science Studies Jornal, (13), 43–49. https://doi.org/10.7203/metode.13.22348
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2043
  • PDF
    682
  • Untitled (Español)
    9

Número

Science. The genesis of ideas (vol. 13, 2023)

Secció

Vida social. Una història natural de les societats

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics