Antics reptes matemàtics: Antecedents dels problemes del mil·lenni
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.0.9076Paraules clau:
equació cúbica, fórmula de Cardano-Tartaglia, braquistòcrona, problemes de Hilbert, hipòtesi del continu
Resum
Els problemes del mil·lenni de l’Institut Clay de Matemàtiques són un estímul per a la investigació matemàtica. L’objectiu d’aquest article és mostrar alguns precedents de reptes que també han estat estímuls per a demostrar resultats interessants. Amb aquesta excusa, mostrem tres moments de la història de la matemàtica que han estat importants per a desenvolupar noves línies de recerca. Analitzem breument el desafiament de Tartaglia, que va significar conèixer una fórmula per a l’equació de tercer grau; el problema de la corba de descens més ràpid de Johann Bernoulli, que va donar origen al càlcul de variacions; i la incidència dels problemes que plantejà David Hilbert el 1900, centrant-nos en el primer problema de la seua llista: la hipòtesi del continu.
Descàrregues
Referències
Boyer, C. B. (1989). A history of mathematics. New York: John Wiley & Sons, Inc.
Dunham, W. (1990). Journey through genius. New York: John Wiley & Sons, Inc.
Hilbert, D. (1902). Mathematical problems. Bulletin of the American Mathematical Society, 8, 437–479. doi: 10.1090/S0002-9904-1902-00923-3
Kline, M. (1972). Mathematical thought from ancient to modern times. New York: Oxford University Press.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum2146
-
PDF 835
-
(Español)6
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.