La conjectura de Poincaré: Problema resolt després d’un segle de noves idees i treball continu

Autors/ores

  • María Teresa Lozano Imízcoz Universitat de Saragossa (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.0.9265

Paraules clau:

topologia, esfera, grup fonamental, geometria riemanniana, flux de Ricci

Resum

La conjectura de Poincaré és un problema topològic, establit el 1904 pel matemàtic francès Henri Poincaré, que caracteritza d’una manera molt senzilla l’esfera tridimensional. Es tracta d’utilitzar únicament el primer invariant de topologia algebraica –el grup fonamental– també definit i estudiat per Poincaré. La conjectura implica que si un espai no té forats essencials és que es tracta de l’esfera. Aquest problema va ser resolt entre 2002 i 2003 per Grigori Perelman, directament i com a conseqüència de la seua demostració de la conjectura de geometrització de Thurston, que culminava així el camí que havia marcat Richard Hamilton.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

María Teresa Lozano Imízcoz, Universitat de Saragossa (Espanya).

Llicenciada i doctora en Matemàtiques per la Universitat de Saragossa (Espanya), és especialista en geometria i topologia. La seua investigació inclou resultats sobre invariants de nusos, estructures geomètriques en varietats tridimensionals, enllaços universals i temes relacionats amb aquests. És catedràtica emèrita de la Universitat de Saragossa, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques, Químiques i Naturals de Saragossa i acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Referències

Hamilton, R. (1982). Three-manifolds with positive Ricci curvature. Journal of Differential Geometry, 17(2), 255–306.

Jaco, W., & Shalen, P. B. (1978). A new decomposition theorem for irreducible sufficiently-large 3-manifolds. In J. Milgram (Ed.), Algebraic and geometric topology (pp. 71–84). Providence: American Mathematical Society. doi: 10.1090/pspum/032.2

Johannson, K. (1979). Homotopy equivalences of 3-manifolds with boundaries. Berlin: Springer-Verlag.

Kneser, H. (1929). Geschlossene Flächen in dreidimesnionalen Mannigfaltigkeiten. Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, 38, 248–260.

Milnor, J. (1962). A unique decomposition theorem for 3-manifolds. American Journal of Mathematics, 84(1), 1–7.

O’Shea, D. (2007). The Poincaré conjecture: In search of the shape of the universe. New York: Walker Publishing Company.

Perelman, G. (2002). The entropy formula for the Ricci flow and its geometric applications. ArXiv. Retrieved from https://arxiv.org/abs/math/0211159

Perelman, G. (2003a). Finite extinction time for the solutions to the Ricci flow on certain three-manifolds. ArXiv. Retrieved from https://arxiv.org/abs/math/0307245

Perelman, G. (2003b). Ricci flow with surgery on three-manifolds. ArXiv. Retrieved from https://arxiv.org/abs/math/0303109

Poincaré, H. (1904). Cinquième complément à l’analysis situs. Rendiconti del Circolo Matematico di Palermo, 18(1), 45–110.

Scott, P. (1983). The geometries of 3-manifolds. Bulletin of the London Mathematical Society, 15(5), 401–487

Descàrregues

Publicades

2018-06-05

Com citar

Lozano Imízcoz, M. T. (2018). La conjectura de Poincaré: Problema resolt després d’un segle de noves idees i treball continu. Metode Science Studies Jornal, (8), 59–67. https://doi.org/10.7203/metode.0.9265
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    3396
  • PDF
    1418

Número

Secció

Els problemes del mil·lenni. Reptes que fan progressar les matemàtiques

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.