Els expressions eufemístiques en espanyol i en francès: proposada d'activitats per al desenvolupament de la competència lèxica en FLE
DOI:
https://doi.org/10.7203/realia.34.28775Paraules clau:
didáctica del FLE, eufemismo, competencia léxica, prensa digital, propuesta didáctica
Resum
L'objectiu primordial del present treball és proposar activitats per al desenvolupament de la competència lèxica en estudiants de francès com a Llengua Estrangera (FLE) o com segona llengua (L2) a través de l'ús d'expressions eufemístiques en espanyol i en francès. A causa de la
naturalesa efímera i al marcat caràcter social d'estes, la nostra proposta d'activitats es dirigix a estudiants universitaris que posseïen almenys un nivell intermedi alt (B2) o avançat (C1) de destresa lèxica en la llengua estrangera (LI) i uns coneixements gramaticals adequats. Este nivell de competència lingüística del Marc comú europeu de referència per a les llengües (MECRL) els
permetrà aprendre les nocions metalingüístiques necessàries i comprendre el funcionament dels usos eufemístics, tot això amb la finalitat d'aconseguir un major desenvolupament de la seua competència lèxica. Les expressions eufemístiques, que per definició al·ludixen a “una manifestación suave o decorosa de ideas cuya recta y franca expresión sería dura o malsonante” (RAE, 2021
s.v. eufemisme), constituïxen un potencial escassament explotat en l'ensenyament i aprenentatge d'una LI. No obstant això, igual que els sinònims, permeten que el locutor substituïsca un referent per un altre, contribuïxen a la variació lèxica, aporten matisos semàntics que presenten un gran interés des del punt de vista didàctic, contribuint així a l'enriquiment lèxic i semàntic dels aprenents. A este efecte i partint d'un corpus d’expressions eufemístiques comunes en espanyol i en
francès, presentem una proposta didàctica per a l'increment de la competència lèxica dels estudiants
de FLE.
Descàrregues
Referències
Allan, K., & Burridge, K. (1991). Euphemism and Dysphemism. Language Used as Shield and Weapon. New York/Oxford: Oxford University Press.
Aristu, A., & Torres Ríos, L. (2021). El mapeado de textos: un recurso para el aprendizaje del léxico. MarcoELE. Revista de Didáctica Español Lengua Extranjera, 33, 1-18. Descargado de https://marcoele.com/mapeado-de-textos/
Author(s) (date)
Benveniste, E. (1979). Euphémismes anciens et modernes. Problèmes de linguistique générale, I, 308-314. Paris: Gallimard.
Bonhomme, M. (2020). Polyphonie divergente et mise en cause des euphémismes dans la presse écrite, Çédille, 17, 25-43.
Braudo, S. (2019). Plan de sauvegarde de l’emploi. In Dictionnaire juridique. Fecha de última consulta 9 de febrero de 2024. https://www.dictionnaire-juridique.com/definition/enquete.php
Carmona Sandoval, A. (2020). Los mapas conceptuales en clase de ELE para fines específicos: descripción y propuesta de actividades. MarcoELE. Revista de Didáctica Español Lengua Extranjera, 31, 1-20. Descargado de https://marcoele.com/mapas-conceptuales/
Casas Gómez, M. (1986). La interdicción lingüística. Mecanismos del eufemismo y el disfemismo. Cádiz: Universidad de Cádiz.
Casas Gómez, M. (2023). La expresión del tabú: conceptualizaciones y etapas en la evolución lingüística del fenómeno, LinRed Lingüística en la Red, 20, 1-20. https://doi.org/10.37536/linred.2023.XX.2365
Consejo de Europa (2002). Marco común europeo de referencia para las lenguas: aprendizaje, enseñanza, evaluación. Madrid: MECD y Anaya. Descargado de: http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/marco/
Crespo Fernández, E. (2007). El eufemismo y el disfemismo. Procesos de manipulación del tabú en el lenguaje literario inglés. Alicante: Universidad de Alicante.
Gallud Jardiel, E. (2005). El eufemismo como instrumento de manipulación social. Revista Comunicación y Hombre, 1, 121-129.
Gómez Molina, J.R. (1997). El léxico y su didáctica: una propuesta metodológica. REALE, 7, 69-93.
Jiménez Calderón, F. & Sánchez Rufat, A. (2016). Posibilidades de aplicación de un enfoque léxico a la enseñanza comunicativa del español. In G. Nieto Caballero (Coord.), Nuevas aportaciones al estudio de la enseñanza y aprendizaje de lenguas (pp. 11-23). Cáceres: Universidad de Extremadura.
Larousse (s.f.). Dictionnaire en ligne. Fecha de última consulta 5 de marzo de 2024. https://www.larousse.fr/dictionnaires/francais-monolingue
Lechado García, J. M. (2000). Diccionario de eufemismos. Madrid: Verbum.
Lehmann, A., & Martin-Berthet, F. (1998). Introduction à la Lexicologie. Sémantique et Morphologie. Paris : Dunod.
López Díaz, M., & Seoane, A. (2022). Euphémismes et confrontation de voix dans la presse. Studia Neophilologica, 94(2), 139–146. https://doi.org/10.1080/00393274.2022.2055634
Marcos García, M. J. (2015). Estrategias de aprendizaje para la adquisición de la competencia lingüística en alumnos de FLE. Anales de Filología Francesa, 23, 125-143.
Molinié, G. (1992). Dictionnaire de rhétorique. Paris : Librairie générale française.
Niklas-Salminen, A. (1997). La Lexicologie. Paris : Armand-Colin.
Pottier, B. (1964). Vers une sémantique moderne. Travaux de Linguistique et de Littérature, 2(1), 107-137.
Real Academia Española. Diccionario de la lengua española, 23.ª ed., [versión 23.7 en línea]. Fecha de última consulta 25 de febrero de 2024. https://dle.rae.es
Rodríguez-Piñero Alcalá, A. I. (2004). La parasinonimia como relación léxica. Pragmalingüística, 12, 105-121.
Seco, M., Andrés, O., & Ramos, G. (2023). Diccionario del español actual (DEA), 3.ª ed., [versión electrónica] Madrid: Aguilar. Fecha de última consulta 24 de marzo de 2024. https://www.fbbva.es/diccionario/
Tovar Viera, R. (2014). La Gramática se aprende a partir del Léxico. UTCiencia, Ciencia y tecnología al servicio del pueblo, 1(1), 39-50.
Trujillo Garrido, A. (2018). El eufemismo como instrumento de manipulación en la prensa escrita. Revista de Investigación Lingüística, 21, 77-106.
Publicades
Com citar
-
Resum165
-
PDF (Español)34
-
HTML (Español)10
-
EPUB (Español)9
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Nuria Rodriguez Pedreira

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:
1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.
2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:
- L’autor conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
- El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
- Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.