L'educació superior durant la pandèmia del COVID-19 al Brasil: factors que influïren en la participació dels estudiants
DOI:
https://doi.org/10.7203/realia.29.23738Paraules clau:
, classes a distància, pandèmia, polítiques d’educació superior, accès i permanència, tecnologiesResum
La pandèmia del coronavirus afectà des de principis de 2020 tots els àmbits socials. Al Bra- sil, aquest fet no va ser diferent. El COVID-19 va fer prendre mesures d’aïllament social i exigí una readaptació de la vida, de les condicions de treball i, en conseqüència, de les condicions dels treballa- dors i els usuaris de serveis públics perquè pogueren accedir a aquests serveis. En l’àmbit educatiu, creà noves desigualtats socials derivades de la falta d’accés de docents i estudiants a tecnologies, eines i programes. D’altra banda, es van detectar problemes relacionats amb la salut i problemes financers a causa de la desocupació, i es va fer evident la falta de polítiques que reduïren la jornada laboral, entre altres coses. Davant d’aquesta realitat, la Universitat Federal de Pernambuco (UFPE), la Universitat Federal de Paraíba (UFPB) i la Universitat de Pernambuco (UPE), totes elles del nord-est del Brasil, feren una investigació interinstitucional sobre els factors que influïren en la participació dels estudiants de pregrau en classes a distància durant el període d’aïllament social. Aquest arti- cle té l’objectiu de presentar resultats parcials d’aquesta investigació relacionats amb el perfil dels alumnes i les infraestructures de què disposaven per a participar en classes a distància de les seues respectives carreres de grau.
Descàrregues
Referències
Alves, L. (2020). Educação Remota: entre a ilusão e a realidade. Interfaces Científicas - Educação, 8(3), 348–365. https://doi.org/10.17564/2316-3828.2020v8n3p348-365
Bardin, L. (2011). Análise de Conteúdo. Lisboa: Edições 70.
Cavichiolo, K. S. (2019). Ações afirmativas: as políticas de permanência para alunos cotistas na Universidade Federal de São Carlos (Tesis Doctoral, Universidade Federal de São Carlos, São Carlos). Descargado de https://repositorio.ufscar.br/bitstream/handle/ufscar/11222/ Diss_KSC.pdf?sequence=1&isAllowedy.Acessoem:21abr.2020
da Silva, A. J. F., Marques-Pereira, B. K., de Oliveira, J. A. M., Surdi, A. C., y de Araújo, A. C. (2020). A adesão dos alunos às atividades remotas durante a pandemia: realidades da educação física escolar. Corpoconsciência, 24(2), 57–70.
DEED. (2018). Censo da Educação Superior 2017. Descargado de https://download.inep.gov.br/ educacao_superior/censo_superior/documentos/2018/censo_da_educacao_superior_2017-notas_estatisticas2.pdf
de Oliveira-Miranda, K. K. C., da Silva-Lima, A., de Oliveira, V. C. M., y da Silva-Telles, C. B. (2020). Aulas remotas em tempo de pandemia: desafios e percepções de professores e alunos. Anais CONEDU, VII Congresso Nacional de Educação (Vol. 15). Descargado de https://editorarealize.com.br/editora/anais/conedu/2020/TRABALHO_EV140_MD1_SA_ID5382_03092020142029.pdf
Fonseca, J. J. S. (2002). Metodologia da Pesquisa Científica. Universidade Estadual do Ceará. Gomes, H. (2020). Como o Google quer fazer você esquecer do Zoom para videoconferências.Descargado de https://www.uol.com.br/tilt/noticias/redacao/2020/04/29/como-o-google-quer-fazervoceesquecer-do-zoom-para-fazer-videoconferencias.htm
IBGE. (2020). Acesso à internet e à televisão e posse de telefone móvel celular para uso pessoal 2018. Descargado de https://biblioteca.ibge.gov.br/index.php/biblioteca-catalogo?view= detalhes&id=2101705
IBGE. (2021). Acesso à Internet e à televisão e posse de telefone móvel celular para uso pessoal 2019. Descargado de https://biblioteca.ibge.gov.br/visualizacao/livros/liv101794_informativo.pdf
Locatelli, C., y Diniz-Pereira, J. E. (2019). Quem são os atuais estudantes das licenciaturas no Brasil? Perfil socioeconômico e relação com o magistério. Cadernos de Pesquisa, 26(3). http://dx.doi.org/10.18764/2178-2229.v26n3p225-243
López-Jiménez, J. L., Barrios-Salinas, G., Salgado, B.-E. L., y Cortés-Solís, T. (2010).Aportaciones de la investigación cuanti-cualitativaa la Psicogerontología. Revista Kairós Gerontología, 13(1), 133–146. https://doi.org/10.23925/2176-901X.2010v13i1p% 25p
Macedo, G. D. (2017). A eficácia do programa nacional de assistência estudantil (PNAES) para permanência dos ingressantesdo sistema de cotas na UFPB (Tesis Doctoral, UFPB, João Pessoa). Descargado de http://www.ce.ufpb.br/mppgav/contents/documentos/ dissertacoes/turma-2/m-sc-georgia-dantas-macedo-pdf-completo.pdf
Nabuco, G., Oliveira, M. H. P. P., y Afonso, M. P. D. (2020). O impacto da pandemia pela COVID-19 nasaúde mental: qual é o papel da Atenção Primária à Saúde?RevBrasMedFamComunidade, 15(42), 2532–2532. https://doi.org/10.5712/rbmfc15(42)2532
Nunes, R. S. R. (2016). A permanência dos estudantes que ingressaram por ação afirmativa: a assistência estudantil em foco (Tesis Doctoral, Universidade Federal de Mato Grosso, Cuiabá). Descargado de https://bdtd.ibict.br/vufind/Record/UFMT_2bb7c0ff8af1c213c953df37b3ebe1ad
Passos, F. C. G. (2020). A Permanência dos Alunos Cotistas nos Cursos de Engenharia da Universidade Federal Rural de Pernambuco: um estudo de caso na Unidade Acadêmica do Cabo de Santo Agostinho (Tesis Doctoral, Universidade Federal de Pernambuco). Descargado de https://repositorio.ufpe.br/handle/123456789/38505
Santos, D. B. R. (2009). Para além das cotas: a permanência de estudantes negros no ensino superior como política de ação afirmativa (Tesis Doctoral, Universidade Federal da Bahia, Salvador). Descargado de https://repositorio.ufba.br/ri/bitstream/ri/11778/1/ Tese%20%20Dyane%20Santos.pdf
Silva, W. M. F., y Ruiz, J. L. S. (2020). A centralidade do SUS na pandemia do coronavírus e as disputas com o projeto neoliberal. Physis: Revista de Saúde Coletiva, 30(3), 300–302. https://doi.org/10.1590/s0103-73312020300302
Souza, E. P. (2020). Educação em tempos de pandemia: desafios e possibilidades. Cadernos De Ciências Sociais Aplicadas, 17 (30), 110–118. https://doi.org/10.22481/ccsa.v17i30.7127
UNESCO. (2004). O Perfil dos professores brasileiros: o que fazem, o que pensam, o que almejam. Descargado de https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000134925
Valadares-Cendón, B., Ameno-Ribeiro, N., y Joncew-Chaves, C. (2014). Pesquisas de survey: análise das reações dos respondentes. Informação & Sociedade: Estudos, 24(3). Descargado de https://periodicos.ufpb.br/ojs2/index.php/ies/article/view/19963
Publicades
Com citar
-
Resum1079
-
PDF (Español)671
-
EPUB (Español)464
-
HTML (Español)954
Número
Secció
Llicència
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:
1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.
2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:
- L’autor conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
- El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
- Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.