Contribucions a una mirada marxista sobre els usos de la tecnologia en el capitalisme

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/realia.28.21421

Paraules clau:

marxisme, relacions CTS, tecnologia, educació, món del treball

Resum

La de treball és una categoria central de l’anàlisi marxista. El treball es considera indispensable per a la reproducció social. Les discussions sobre el denominat capitalisme digital i els canvis dràstics en el món del treball plantegen nous desafiaments als investigadors, especialment després de les fractures econòmiques que ha provocat la pandèmia del coronavirus. Segons l’experiència històrica, el desenvolupament tecnològic en el capitalisme es caracteritza per la mercantilització de productes derivats dels avanços tecnocientífics, la qual cosa té el resultat que vastos grups de població no tinguen accés a béns i serveis. A més, també es caracteritza per un conjunt d’usos associats a la precarietat de les condicions de vida dels treballadors. Pel que correspon als impactes en el món del treball, d’una banda, els treballadors s’estan reduint a la informalitat i, d’una altra, els mecanismes de gestió i control dels processos de treball estan perdent les seues formes reconegudes. En aquest sentit, aquest article pretén discutir les implicacions dels avanços tecnocientífics per a la vida concreta dels treballadors davant la contradicció capital-treball en el món digitalitzat. Així, l’objectiu és fer algunes reflexions sobre la importància del procés formal d’ensenyament-aprenentatge, amb especial atenció a les institucions d’educació superior, per a enfrontar-se amb els impactes del capitalisme digital. Amb el pressupòsit que adoptar una mirada marxista en els debats sobre ciència, tecnologia i societat és una fita important en la disputa sobre la producció d’un coneixement científic compromés amb el benestar col·lectiu i les millores concretes en la vida dels treballadors.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Abilio, L. (2018). Uberización: nuevas formas de control, organización y gestión del trabajo. En O. Cortés y A. Constanza (Eds.), Trabajo y subjetividad. Bogotá, Colombia: Universidad Libre.


Antunes, R. (2018). Parte I - Entre a corrosão e os escombros: o advento do proletariado da era digital. En R. Antunes (Ed.), O privilégio da servidão: o novo proletariado de serviços na era digital. São Paulo: Boitempo.


Antunes, R. (2020). Uberização, trabalho digital e indústria 4.0. São Paulo: Boitempo. Antunes, R. (2021). O capitalismo de plataforma e a desantropomorfização do trabalho. En R. Grohmann y R. (Eds.), Os laboratórios do trabalho digital: entrevistas (pp. 33–38). São Paulo: Boitempo.


Antunes, R., y Braga, R. (2009). Infoproletários: degradação real do trabalho virtual. São Paulo: Boitempo.


Chesnais, F. (2016). Finance capital today: corporations and banks in the lasting global slump. Boston: Brill Academic.


Dardot, P., y Laval, C. (2013). La nueva razón del mundo. Ensayo sobre la sociedad neoliberal. Barcelona: Gedisa.


Espinoza, M. (2018). State terrorism: orientalism and the drone programme. Critical Studies on Terrorism, 11(2), 376–393. https://doi.org/10.1080/17539153.2018.1456725


Junior, P. L., Deconto, D. C. S., Neto, R. A., Cavalcanti, C. J. H., y Ostermann, F. (2014). Marx como referencial para análise de relações entre Ciência, Tecnologia e Sociedade. Ciência & Educação, 20(1), 175–194.


Lemos, F. C. S., Galindo, D., Natale, A., Silva, D. G., y Santos, I. C. (2014). A guerra atual e o uso de drones: práticas biopolíticas do matar em nome da vida. Revista Psicologia Política, 14(30), 283–295.


Linsingen, I. V. (2007). Perspectiva educacional CTS: aspectos de um campo em consolidação na América Latina. Ciência & Ensino, 1, 1–19. Descargado de https://wiki.sj.ifsc.edu.br/ images/2/23/Irlan.pdf
 

Lukács, G. (1985). El joven Hegel y los problemas de la sociedad capitalista. Barcelona: Grijalbo.


Lukács, G. (2004). Ontología del ser social: el trabajo. Buenos Aires: Herramienta.

 

Marx, K. (1972). Elementos fundamentales para la crítica de la economía política. México: Siglo XXI.


Marx, K. (1973). El Capital. Crítica de la economía política (Vol. I). México: FCE.



Marx, K., y Engels, F. (2014). La ideología alemana. Madrid: Akal.


Mészáros, I. (2009). A Crise Estrutural do Capital. São Paulo: Boitempo Editorial.


Mora, H. (1996). Modernización capitalista y trabajo abstracto: ¿sociedad pos capitalista o subsunción real del trabajo general?  Revista Economía y Sociedad, 1(2). Descargado de https://www.revistas.una.ac.cr/index.php/economia/article/view/6852

Papadimitropoulos, E. (2021). Platform Capitalism, Platform Cooperativism, and the Commons. Rethinking Marxism, 33(2), 246–262.


Schmidt, A. (1977). El concepto de naturaleza en Marx. Madrid: Siglo XXI.


Slee, T. (2019). Uberização: a nova onda do trabalho precarizado. São Paulo: Editora Elefante.

Stefano, V. D. (2016). The rise of the ”just-in-time workforce”: On-demand work, crowdwork and L. Kostek Abilio [ 11 ] labour protection in the ”gig-economy”. Comparative Labor Law & Policy Journal, 71.


Wilcox, L. (2016). Embodying algorithmic war: Gender, race, and the posthuman in drone warfare. Security Dialogue, 48(1), 11–28. https://doi.org/10.1177/0967010616657947


Wittmann, D. (2009). Las fuentes del concepto de alienación. En E. Renault (Ed.), Los Manuscritos de 1844 de Marx (pp. 103–124). Buenos Aires: Nueva Visión.

Descàrregues

Publicades

2022-01-15

Com citar

de Paiva, I. L., & Miranda, G. (2022). Contribucions a una mirada marxista sobre els usos de la tecnologia en el capitalisme. Research in Education and Learning Innovation Archives, (28), 50–60. https://doi.org/10.7203/realia.28.21421
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1163
  • PDF (Español)
    956
  • EPUB (Español)
    469
  • HTML (Español)
    760

Número

No 28 (2022)

Secció

MONOGRÀFIC

Llicència

Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:

1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.

2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).

La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:

  1. L’autor  conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
  2. El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
  3. Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.

Metrics

Articles similars

<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.