Educació viralitzada en la universitat: model tecnopedagògic per a transcendir els límits de l’aula en el procés d’aprenentatge

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/realia.28.20977

Paraules clau:

investigació basada en el disseny, metodologies àgils, aprenentatge en xarxa, sistemes de gestió de continguts, portafolis

Resum

L’aprenentatge universitari té vocació de ser utilitzat i transferit a altres contextos, sobretot en el camp professional. El marc de l’educació per competències és un camp ideat per a això, però es detecta la necessitat de disposar de mecanismes que impulsen la comunicació d’aquest coneixement de manera efectiva i fiable. En aquest article es presenta el procés de disseny, refinament i posada en pràctica d’una eina que es basa en els principis –e, que aporta una capa robusta que vol facilitar la tutorització dels coneixements propis de les disciplines universitàries amb el qual poden acabar conformant una xarxa de perfils i continguts supervisats per docents. Tot això a partir de la capacitació dels estudiants en la institució per a crear xarxes de coneixement actiu que trenquen l’estancament formal i la linealitat docent i expandeixen el saber adquirit de manera tutoritzada per una comunitat oberta i més àmplia. La metodologia utilitzada és la investigació basada en el disseny que es va fer entre els anys 2015 i 2019. El resultat és una eina conceptual capaç de transformar a fons el diàleg entre la universitat i els diferents contextos d’aplicació del coneixement que s’obté en el seu propi entorn. En l’article s’exposen els constructes que s’han elaborat per refinar el model que es proposa i que s’està utilitzant de manera general en un entorn universitari en línia.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Quelic Berga-Carreras, Universitat Oberta de Catalunya

Graduated in audiovisuals and multimedia at the ERAM – University of Girona (Spain), master in Graphical Interface Design at the University of Lincoln (UK) and doing research on cultural interfaces, art and media during his PhD on interaction design and data visualization. He is an assistant professor at UOC (Universitat Oberta de Catalunya) where he teaches Video, Interactive Design, Interactive Media and Virtual Reality. He also teaches (or encourages) creative processes with new media at ERAM (Universitat de Girona). He has given talks and workshops at several national and international institutions on art and technology. He has been awarded with prizes on digital art, and some of his works have been shown in art centres and festivals in Spain, France and Singapore. Amongst them, Arts Santa Monica (Barcelona), Sala de Arte Joven (Madrid), VAD Festival (Girona), Ingràvid (Figueres), and the National Academy of Fine Arts, NAFA (Singapore). He uses several techinques, from performance art to sculpture, coding and media art, to generate interactive artifacts which often establish a vivid dialogue with the viewer. Most of his works -however beautiful in its surface- are there to challenge preconceptions about technology and a reminder of how it needs to adjust its potential to human measure and nature.

Elena Barberà, Universitat Oberta de Catalunya

Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, PhD

Referències

Anderson, T., y Dron, J. (2014). Teaching Crowds: Learning and Social Media. Canadá: Athabasca University Press.


Aparici, R., y Silva, M. (2012). Pedagogy of Interactivity. Comunicar, 19(38), 51–58. Descargado de https://doi.org/10.3916/C38-2012-02-05


Barberà, E., Gewerc-Barujel, A., y Rodríguez-Illera, J. L. (2016). Portafolios electrónicos y educación superior en España: Situación y tendencias. Revista de Educación a Distancia (RED), 50. Descargado de https://revistas.um.es/red/article/view/271151


Beck, K., Beedle, M., Bennekum, A. V., Cockburn, A., Cunningham, W., y Fowler, M. (2001). Manifiesto por el Desarrollo Ágil de Software. Descargado de https://bit.ly/3aB2M79


Becker, S. A., Cummins, M., Davis, A., Freeman, A., Hall, C. G., y Ananthanarayanan, V. (2017). NMC horizon report: 2017 higher education edition. The New Media Consortium. Descargado de https://library.educause.edu/resources/2017/2/2017-horizon-report


Benito-Crosetti, B. D., y Salinas-Ibáñez, J. M. (2016). La Investigación Basada en Diseño en Tecnología Educativa. Revista Interuniversitaria de Investigación en Tecnología Educativa. http://dx.doi.org/10.6018/riite/2016/260631


Berga, Q., Blasco, L., Melenchón, J., y Bertan, A. (2018). Network Learning Environments: Integrating An Online Learning Model With The Wordpress Publishing Model For The Teaching-learning Of Graphic Design And Arts. Proceedings of the 10th European Distance and E-Learning Network Research Workshop (pp. 392–397).


Czerkawski, B. (2016). Blending Formal and Informal Learning Networks for Online Learning. The International Review of Research in Open and Distributed Learning, 17 (3). https://doi.org/10.19173/irrodl.v17i3.2344


Dabbagh, N., y Kitsantas, A. (2012). Personal Learning Environments, social media, and self- regulated learning: A natural formula for connecting formal and informal learning. The Internet and Higher Education, 15(1), 3–8. https://doi.org/10.1016/j.iheduc.2011.06.002


den Boomen, M. V. (2014). Transcoding the digital: How metaphors matter in new media. Institute of Network Cultures.


Downes, S. (2010). Learning Networks and Connective. En H. H. Yang y S. C.-Y. Yuen (Eds.), Collective intelligence and e-learning 2.0: Implications of web-based communities and networking (pp. 1–26). Hershey, PA: Information Science Reference. Echeverría, J. (1999). Los señores del aire: Telépolis y el tercer entorno. Barcelona: Ediciones Destino.


eLearn Center. (2018). Estudi sobre els usos docents del portafolis i eines visuals a la UOC. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.


eLearn Center. (2019). Usos docents del UOCFolio en base a l’informe de resultats de l’estudi sobre els usos docents del portafolis i eines visuals a la UOC. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Fung, D. (2017). A connected curriculum for higher education. London: UCL Press. Descargado de https://discovery.ucl.ac.uk/id/eprint/1558776/1/A-Connected-Curriculum-for-Higher-Education.pdf


Gewerc-Barujel, A., Montero-Mesa, L., y Lama-Penín, M. (2014). Collaboration and Social Networking in Higher Education. Comunicar, 21(42), 55–63. https://doi.org/10.3916/ C42-2014-05


Greenhow, C., y Lewin, C. (2016). Social media and education: Reconceptualizing the boundaries of formal and informal learning. Learning, Media and Technology, 41(1), 6–30. https://doi.org/10.1080/17439884.2015.1064954


Hidalgo, E. S. (2019). Adapting the scrum framework for agile project management in science: Case study of a distributed research initiative. Heliyon, 5(3). https://doi.org/ 10.1016/j.heliyon.2019.e01447


Jenkins, H., Clinton, K., Purushotma, R., Robison, A. J., y Weigel, M. (2009). Confronting the challenges of participatory culture: Media education for the 21st century. Chicago, IL: MIT Press. Descargado de https://www.macfound.org/media/article_pdfs/jenkins_white_paper.pdf


Laurillard, D. (2013). Rethinking university teaching: A conversational framework for the effective use of learning technologies. London: Routledge.


Maeda, J. (2019). How to speak machine: Computational thinking for the rest of us. New York: Portfolio//Penguin.


March, S. T., y Smith, G. F. (1995). Design and natural science research on information technology. Decision Support Systems. Decision Support Systems, 15, 251–266. https://doi.org/10.1016/0167-9236(94)00041-2


Mott, J. (2010). Envisioning the post-LMS era: The open learning network. Educause Quarterly(1), 33–33. Descargado de https://er.educause.edu/articles/2010/3/envisioning-the-postlms-era-the-open-learning-network


Murray, J. H. (2012). Inventing the medium: Principles of interaction design as a cultural practice. Cambridge, Mass: MIT Press.


Oates, B. J. (2006). Researching information systems and computing. London / Thousand Oaks, Calif: SAGE Publications.


Oddone, K., Hughes, H., y Lupton, M. (2019). Teachers as Connected Professionals. The International Review of Research in Open and Distributed Learning, 20(3). https://doi.org/10.19173/irrodl.v20i4.4082


Peters, M., y Romero, M. (2019). Lifelong learning ecologies in online higher education: Students’ engagement in the continuum between formal and informal learning. British Journal of Educational Technology, 50(4), 1729–1743.


Reeves, T. (2006). Design research from a technology perspective. Educational design research (pp. 64–78). London: Routledge.


Selwyn, N., Hillman, T., Eynon, R., Ferreira, G., Knox, J., Macgilchrist, F., y Sancho-Gil, J. M. (2020). What’s next for Ed-Tech? Critical hopes and concerns for the 2020s. Learning, Media and Technology, 45, 1–6. https://doi.org/10.1080/17439884.2020.1694945

Descàrregues

Publicades

2022-01-15

Com citar

Berga-Carreras, Q., & Barberà, E. (2022). Educació viralitzada en la universitat: model tecnopedagògic per a transcendir els límits de l’aula en el procés d’aprenentatge. Research in Education and Learning Innovation Archives, (28), 1–15. https://doi.org/10.7203/realia.28.20977
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2505
  • PDF (Español)
    731
  • EPUB (Español)
    469
  • HTML (Español)
    1166

Número

No 28 (2022)

Secció

ARTICLES

Llicència

Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:

1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.

2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).

La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:

  1. L’autor  conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
  2. El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
  3. Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.

Metrics

Articles similars

<< < 1 2 3 4 5 6 7 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.