L'ús de la Realitat Virtual Immersiva a les aules: una metaanàlisi

Autors/ores

  • Jacobo Roda-Segarra Dpto. Educación Comparada e Historia de la Educación  (Universitat de València)
  • Santiago Mengual-Andrés Dpto. Educación Comparada e Historia de la Educación (Universitat de València)
  • Rosabel Martínez-Roig Universitat d'Alacant

DOI:

https://doi.org/10.7203/realia.29.21488

Paraules clau:

realitat virtual, aprenentatge, innovació educativa, meta-anàlisi, TIC

Resum

A pesar que els primers dissenys de dispositius per a accedir a mons virtuals generats per ordinador daten de fa més de mig segle, hi han hagut de confluir dos factors perquè, en els últims anys, s’haja produït una eclosió de projectes relacionats amb la realitat virtual: el primer és el progressiu augment de la potència de càlcul dels ordinadors de propòsit general, i el segon és l’abaratiment dels dispositius necessaris per a accedir a aquesta tecnologia. El present estudi realitza un metaanàlisi de 15 projectes educatius en què s’utilitza la tecnologia de la realitat virtual immersiva a les aules entre els anys 2015 i 2020, i s’analitzen variables com els objectius que perseguien, l’etapa i curs, la matèria objecte del projecte, així com el tipus de dispositiu utilitzat i el programari, entre d’altres. Els resultats revelen que una gran part dels projectes van tenir lloc l’any 2020, i els seus objectius es van dirigir a motivar cap a un camp de coneixement o a estudiar l’efectivitat en l’adquisició dels conceptes. També s’ha identificat que l’educació secundària ha sigut l’etapa que ha comptat amb més iniciatives, i que majoritàriament s’ha recorregut a dispositius de baix cost com Google Cardboard. No obstant això, aquesta homogeneïtat quant a maquinari no s’ha identificat pel que fa al progra- mari, molt més fragmentat, fet que evidencia les dificultats que poden tenir els docents a l’hora de seleccionar eines adequades per a les iniciatives de realitat virtual immersiva.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Astuti, T. N., Sugiyarto, K. H., y Ikhsan, J. (2020). Effect of 3D visualization on students’ critical thinking skills and scientific attitude in chemistry. International Journal of Instruction, 13(1), 151–164. Descargado de http://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ1239288.pdf

 

Boda, P. A., y Brown, B. (2020). Priming urban learners’ attitudes toward the relevancy of science: A mixed-methods study testing the importance of context. Journal of Research in Science Teaching, 57 (4), 567–596. ttps://doi.org/10.1002/tea.21604

 

Chang, Y. (2020). Influence of virtual reality on engineering design creativity. Educational Studies. https://doi.org/10.1080/03055698.2020.1754767

 

Cheng, K., y Tsai, C. (2020). Students’ motivational beliefs and strategies, perceived immersion and attitudes towards science learning with immersive virtual reality: A partial least squares analysis. British Journal of Educational Technology. http:// dx.doi.org/10.1111/bjet.12956

 

Conn, C., Lanier, J., Minsky, M., Fisher, S., y Druin, A. (1989). Virtual environments and interactivity: Windows to the future. ACM Siggraph Computer Graphics, 23(5), 7–18. https://doi.org/10.1145/77277.77278

 

Demitriadou, E., Stavroulia, K., y Lanitis, A. (2020). Comparative evaluation of virtual and augmented reality for teaching mathematics in primary education. Education and Information Technologies, 25(1), 381–401. https://doi.org/10.1007/s10639-019-09973-5

 

Glass, G. V. (1976). Primary, secondary, and meta-analysis of research. Educational Researcher, 5, 3–8. https://doi.org/10.3102/0013189X005010003

 

González, J., y Balaguer, A. (2007). Revisión sistemática y metanálisis (I): conceptos básicos. Evidencias en Pediatría, 3, 107–107. https://evidenciasenpediatria.es/articulo/5204/ revision-sistematica-y-metaanalisis-i-conceptos-basicos

 

Han, I. (2020). Immersive virtual field trips and elementary students’ perceptions. British Journal of Educational Technology, 52(1). https://doi.org/10.1111/bjet.12946

 

Hsu, Y. (2020). Exploring the Learning Motivation and Effectiveness of Applying Virtual Reality to High School Mathematics. Universal Journal of Educational Research, 8(2), 438–444. https://doi.org/10.13189/ujer.2020.080214

 

Jitmahantakul, S., y Chenrai, P. (2019). Applying virtual reality technology to geoscience classrooms. Review of International Geographical Education Online, 9(3), 577–590. Descargado de http://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ1244538.pdf

 

Jong, M. S., Tsai, C., Xie, H., y Wong, F. K.-K. (2020). Integrating interactive learner-immersed video-based virtual reality into learning and teaching of physical geography. British Journal of Educational Technology. https://doi.org/10.1111/bjet.12947

 

Kolomaznika, M., Sullivana, M., y Vyvyana, K. (2017). Can Virtual Reality Engage Students With Teamwork? International Journal of Innovation in Science and Mathematics Education, 25(4), 32–44. Descargado de https://openjournals.library.sydney.edu.au/ index.php/CAL/article/view/12172

 

Makransky, G., Petersen, G. B., y Klingenberg, S. (2020). Can an immersive virtual reality simulation increase students’ interest and career aspirations in science? British Journal of Educational Technology, 51(6). https://doi.org/10.1111/bjet.12954

Marín-Díaz, V., Morales-Díaz, M., y Reche-Urbano, E. (2019). Educational Possibilities of Video Games in the Primary Education Stage According to Teachers in Training. A Case Study. Journal of New Approaches in Educational Research, 8(1), 42–49. https:// doi.org/10.7821/naer.2019.1.330

 

Mcfaul, H., y Fitzgerald, E.    (2020).  A realist evaluation of student use of a virtual reality smartphone application in undergraduate legal education. British Journal of Educational Technology, 51(2), 572–589. https://doi.org/10.1111/bjet.12850

 

Osuna, J. B., Gutiérrez-Castillo, J., Llorente-Cejudo, M., y Ortiz, R. V. (2019). Difficulties in the Incorporation of Augmented Reality in University Education: Visions from the Experts. Journal of New Approaches in Educational Research, 8(2), 126–141. https:// doi.org/10.7821/naer.2019.7.409

 

Pérez, M. D. M., Duque, A. G., y García, L. (2018). Game-Based Learning: Increasing the Logical-Mathematical, Naturalistic, and Linguistic Learning Levels of Primary School Students. Journal of New Approaches in Educational Research, 7 (1), 31–39. https:// doi.org/10.7821/naer.2018.1.248

 

Rupp, M. A., Kozachuk, J., Michaelis, J. R., Odette, K. L., Smither, J. A., y McConnell, D. S. (2016). The effects of immersiveness and future VR expectations on subjective- experiences during an educational 360◦ video. Proceedings of the Human Factors and Ergonomics Society, 60(1), 2101–2105. https://doi.org/10.1177/1541931213601477

 

Shackelford, L., Huang, W. D., Craig, A., Merrill, C., y Chen, D. (2019). Relationships between motivational support and game features in a game-based virtual reality learning environment for teaching introductory archaeology. Educational Media International, 56(3), 183–200. https://doi.org/10.1080/09523987.2019.1669946

 

Sheridan, T. B. (1992). Musings on telepresence and virtual presence. Presence: Teleoperators & Virtual Environments, 1(1), 120–126. http://dx.doi.org/10.1162/pres.1992.1.1.120

 

Sutherland, I. (1965). The Ultimate Display. Proceedings IFIP Congress (pp. 506–508). Descargado de http://citeseer.ist.psu.edu/viewdoc/summary?doi=10.1.1.136.3720

 

Sutherland, I. (1968). A Head-Mounted Three Dimensional Display. Proceedings of the Fall Joint Computer Conference, AFIPS Conference Proceedings, 33, 757–764. https://doi.org/ 10.1145/1476589.1476686

 

Witmer, B. G., y Singer, M. J. (1998). Measuring presence in virtual environments: A presence questionnaire. Presence: Teleoperators and virtual environments, 7 (3), 225–240. https:// doi.org/10.1162/105474698565686

 

Woletz, J. (2018). Interfaces of Immersive Media. Interface Critique Journal, 1. Descargado de https://interfacecritique.net/journal/volume-1/woletz-interfaces-of-immersive-media/

 

Wu, B., Yu, X., y Gu, X. (2020). Effectiveness of immersive virtual reality using head-mounted displays on learning performance: A meta-analysis. British Journal of Educational Technology, 51(6), 1991–2005. https://doi.org/10.1111/bjet.13023

 

Yepes-Nuñez, J. J., Urrútia, G., Romero-García, M., y Alonso-Fernández, S. (2021). The PRISMA 2020 statement: An updated guideline for reporting systematic reviews. [Declaración PRISMA 2020: una guía actualizada para la publicación de revisiones sistemáticas]. Revista Espanola De Cardiologia, 74(9), 790–799. https://doi.org/10.1016/ j.recesp.2021.06.016

 

Zhao, J., Lin, L., Sun, J., y Liao, Y. (2020). Using the summarizing strategy to engage learners: Empirical evidence in an immersive virtual reality environment. Asia-Pacific Education Researcher, 29(5), 473–482. https://doi.org/10.1007/s40299-020-00499-w

Descàrregues

Publicades

2022-07-15

Com citar

Roda-Segarra, J., Mengual-Andrés, S., & Martínez-Roig, R. (2022). L’ús de la Realitat Virtual Immersiva a les aules: una metaanàlisi. Research in Education and Learning Innovation Archives, (29), 1–12. https://doi.org/10.7203/realia.29.21488
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1876
  • PDF (Español)
    1085
  • EPUB (Español)
    439
  • HTML (Español)
    870

Número

No 29 (2022)

Secció

ARTICLES

Llicència

Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:

1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.

2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).

La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:

  1. L’autor  conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
  2. El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
  3. Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.

Metrics

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.